Brindo pel Pedraforca,
brindo per la Patum,
brindo per les obagues humitejades i el seu perfum.
Brindo per Nicaragua,
pel vint-i-cinc d´Abril.
Brindo pels avis i àvies que van lluitar a la guerra civil
brindo pels avis i àvies que van lluitar a la guerra civil.
I BRINDAREM TOT MALEINT
LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT
I BRINDAREM TOT MALEINT
LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT
Brindo per Formentera,
per la plana de Vic.
Pels indis de Xiapes,
brindo pel seu estel.
Brindo per Cuba lliure i pel camarada Fidel
brindo per Cuba lliure i pel camarada Fidel
I BRINDAREM TOT MALEINT
LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT
I BRINDAREM TOT MALEINT
LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT
Brindo per les tavernes.
Brindo pels maquis vells.
Brindo pels qui desperten el tremp de la terra alçant castells.
Brindo pels grans poetes
pels últims d´anar a dormir.
Brindo per la gent del rotllo i per la mare que ens va parir
brindo per la gent del rotllo i per la mare que ens va parir.
I BRINDAREM TOT MALEINT
LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT
I BRINDAREM TOT MALEINT
LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT
I BRINDAREM TOT MALEINT
LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT
jueves, 27 de agosto de 2009
miércoles, 26 de agosto de 2009
saguirem somnian
Hi ha un home que ha marxat de casa
Que no ha acceptat la rendició
Un home en braços del seu àngel
Hi ha algú que ja ha vençut la por
Un home agafa una guitarra
Un home llença un crit al vent
Un home mira el buit i salta
Hi ha algú que ja ha burlat el temps
Seguirem somniant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou dins els teus ulls
Seguirem cantant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny
Hi ha un home que ara esten les ales
Un home que ha tocat el cel
No tornarà mai més a casa
Hi ha algú que ja ha pagat el preu
Seguirem somniant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou dins els teus ulls
Seguirem lluitant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny
Seguirem cantant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou sense els teus ulls
Hi ha un home per la corda fluixa
Hi ha un home que ara ja és del món
Que no ha acceptat la rendició
Un home en braços del seu àngel
Hi ha algú que ja ha vençut la por
Un home agafa una guitarra
Un home llença un crit al vent
Un home mira el buit i salta
Hi ha algú que ja ha burlat el temps
Seguirem somniant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou dins els teus ulls
Seguirem cantant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny
Hi ha un home que ara esten les ales
Un home que ha tocat el cel
No tornarà mai més a casa
Hi ha algú que ja ha pagat el preu
Seguirem somniant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou dins els teus ulls
Seguirem lluitant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny
Seguirem cantant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou sense els teus ulls
Hi ha un home per la corda fluixa
Hi ha un home que ara ja és del món
martes, 25 de agosto de 2009
BLUJINS-ROC
N´ESTIC FINS ELS COLLONS DE DORMIR AMB ELS PANTALONS,
AVUI M´ELS TREC, NO Hl HA PAS RAONS,
QUE EM FACIN MAL AQUÍ,
QUE NO PUC DORMIR,
NO M´AGRADA QUE ME´LS TOQUIN,
MENTRE ESTIC DORMINT D´ACORD!
QUE CARDA RASCA, D´ACORD! QUE CARDA FRED,
PERO M´ESTIMO MES TENIR-LOS, CONGELATS,
QUE NO PAS TENIR-LOS REBREGATS DE NIT,
MENTRE ESTIC DORMINT, NO M´AGRADA QUE ME´LS TOQUIN...
MENTRES ESTIC DORMINT, JA N´ESTIC FINS ELS COLLONS,
DE DORMIR PELS CARRERONS, SOTA DEL CEL,
SOTA D´UN PONT DORMIRE A L´OBRA TAPAT AMB CARTRONS,
NO M´AGRADA QUE EM DESPERTIN,
MENTRE ESTIC DORMINT, D´ACORD!...
AVUI M´ELS TREC, NO Hl HA PAS RAONS,
QUE EM FACIN MAL AQUÍ,
QUE NO PUC DORMIR,
NO M´AGRADA QUE ME´LS TOQUIN,
MENTRE ESTIC DORMINT D´ACORD!
QUE CARDA RASCA, D´ACORD! QUE CARDA FRED,
PERO M´ESTIMO MES TENIR-LOS, CONGELATS,
QUE NO PAS TENIR-LOS REBREGATS DE NIT,
MENTRE ESTIC DORMINT, NO M´AGRADA QUE ME´LS TOQUIN...
MENTRES ESTIC DORMINT, JA N´ESTIC FINS ELS COLLONS,
DE DORMIR PELS CARRERONS, SOTA DEL CEL,
SOTA D´UN PONT DORMIRE A L´OBRA TAPAT AMB CARTRONS,
NO M´AGRADA QUE EM DESPERTIN,
MENTRE ESTIC DORMINT, D´ACORD!...
viernes, 21 de agosto de 2009
SI ET VA BÉ
Avui veig tan plens els braços i tan buides les mans,
ara sento per allà on passo com creix el desengany.
Ja el neguit és a les cases l´amor és un combat,
jo a la gent no gos a creure però gos seguir endevant.
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé no te´n vagis mai, si et va bé seguirem caminant,
tots dos junts sempre endavant.
N´hi ha que viuen la tempesta no dormen mai en pau,
n´hi ha que de vegades s´aixequen buscant la llibertat,
pels carrers i per les vies als camps i a les ciutats,
pel teu cor i per la vida la roda anirà girant.
Si et va bé tu i jo sense enganys, si et va bé no te´n vagis mai,
si et va bé seguirem caminant tots dos junts sempre canviant.
S´han vessat ja les paraules els extrems es van tocant,
ara ja no hi ha distàncies avui tots som iguals.
No escoltis als que et diguin que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t´expliquin que tot pot ser veritat.
No hi ha ningú que ens sapiga dir quin és el millor camí.
No hi ha ningú que n´estigui segur només tu pots decidir si vols seguir amb mi....
woooohoo, woohoo....
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé no te´n vagis mai,
si et va seguirem junts lluitan tots dos junts sempre canviant....
ara sento per allà on passo com creix el desengany.
Ja el neguit és a les cases l´amor és un combat,
jo a la gent no gos a creure però gos seguir endevant.
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé no te´n vagis mai, si et va bé seguirem caminant,
tots dos junts sempre endavant.
N´hi ha que viuen la tempesta no dormen mai en pau,
n´hi ha que de vegades s´aixequen buscant la llibertat,
pels carrers i per les vies als camps i a les ciutats,
pel teu cor i per la vida la roda anirà girant.
Si et va bé tu i jo sense enganys, si et va bé no te´n vagis mai,
si et va bé seguirem caminant tots dos junts sempre canviant.
S´han vessat ja les paraules els extrems es van tocant,
ara ja no hi ha distàncies avui tots som iguals.
No escoltis als que et diguin que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t´expliquin que tot pot ser veritat.
No hi ha ningú que ens sapiga dir quin és el millor camí.
No hi ha ningú que n´estigui segur només tu pots decidir si vols seguir amb mi....
woooohoo, woohoo....
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé no te´n vagis mai,
si et va seguirem junts lluitan tots dos junts sempre canviant....
jueves, 20 de agosto de 2009
amb la meva gent
Comptant els dies,
quan no en queden més,
pintant colors,
que ja ha esborrat el temps.
Buscant paraules,
quan ja no puc dir-te res,
qui descriurà l´amor,
amb un sol vers.
Quan temps,
podrem seguir desperts.
Les meves passes,
s´enreden als teus cabells.
Ara vull estar sol,
amb la meva pell,
vull estar sol,
només vull estar sol,
lluny de la meva ment,
jo sol,
vull sentits per desxifrar,
els batecs del vent.
Vull un sostre per on passin,
estels fugissers.
Secrets,
dibuixats a la pell,
calaixos,
cau de sentiments,
per la finestra,
ballant amb la lluna et veig.
Ara vull estar sol,
amb la meva gent,
vull estar sol,
només vull estar sol,
lluny de la meva ment.
Jo sol,
vull sentits per desxifrar,
els batecs del vent,
vull un sostre per on passin,
estels fugissers,
un llit de sorra al mig del mar,
el sol sempre despert.
"La vida no és feta de temps.
Tampoc el món, d´espai no és fet".
quan no en queden més,
pintant colors,
que ja ha esborrat el temps.
Buscant paraules,
quan ja no puc dir-te res,
qui descriurà l´amor,
amb un sol vers.
Quan temps,
podrem seguir desperts.
Les meves passes,
s´enreden als teus cabells.
Ara vull estar sol,
amb la meva pell,
vull estar sol,
només vull estar sol,
lluny de la meva ment,
jo sol,
vull sentits per desxifrar,
els batecs del vent.
Vull un sostre per on passin,
estels fugissers.
Secrets,
dibuixats a la pell,
calaixos,
cau de sentiments,
per la finestra,
ballant amb la lluna et veig.
Ara vull estar sol,
amb la meva gent,
vull estar sol,
només vull estar sol,
lluny de la meva ment.
Jo sol,
vull sentits per desxifrar,
els batecs del vent,
vull un sostre per on passin,
estels fugissers,
un llit de sorra al mig del mar,
el sol sempre despert.
"La vida no és feta de temps.
Tampoc el món, d´espai no és fet".
martes, 18 de agosto de 2009
carpe diem
Per les voreres caminant ben tranquils,
sense pensar en el demà ni l’ahir,
sols pensant en què anem a fer hui,
per les voreres caminant ben tranquils,
sense pensar en el demà ni l’ahir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Festa i diversió sense fi,
avui ningú res em pot dir,
instants que volem repetir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Carpe diem, cape diem, aquesta nit, i aquesta nit,
carpe diem, carpe diem, aquesta nit.
Gaudim ara, la vida ha d’aprofitar-se,
no penses massa o la nit pot acabar-se.
Festa i diversió sense fi,
avui ningú res em pot dir,
instants que volem repetir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Carpe diem, cape diem, aquesta nit, i aquesta nit,
carpe diem, carpe diem, aquesta nit.
No faces plans, pensa en el present,
que el temps no s’atura, gaudeix el moment.
Carpe diem...
sense pensar en el demà ni l’ahir,
sols pensant en què anem a fer hui,
per les voreres caminant ben tranquils,
sense pensar en el demà ni l’ahir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Festa i diversió sense fi,
avui ningú res em pot dir,
instants que volem repetir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Carpe diem, cape diem, aquesta nit, i aquesta nit,
carpe diem, carpe diem, aquesta nit.
Gaudim ara, la vida ha d’aprofitar-se,
no penses massa o la nit pot acabar-se.
Festa i diversió sense fi,
avui ningú res em pot dir,
instants que volem repetir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Carpe diem, cape diem, aquesta nit, i aquesta nit,
carpe diem, carpe diem, aquesta nit.
No faces plans, pensa en el present,
que el temps no s’atura, gaudeix el moment.
Carpe diem...
camí d'enlloc
Lletra de la cançó "Camí d'enlloc" (Pep Sala)
"Camí d'enlloc"
Lletra: Pep Sala/ Ricardo Sánchez
Estic de tornada, tornada de pensar
Que a vegades mai vaig arribar
És tan llarg el viatge quen no saps on vas
Les imatges passen caminant
Camí d'enlloc el vent m'escup la cara
I és tan fred que m'endureix la pell
I ja no passa el temps amb cara d'innocent
La vida és viure i ser conscient
Totes les parades, totes les estacions
Han fet impermeable el meu cor
Que ara és com un mapa sense sud ni nord
Sense carta de navegació
Camí d'enlloc el sol m'escup la cara
És tan calent que m'endureix la pell
I ja no passa el temps amb cara d'innocent
La vida és ser lliure i ser valent
Per sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On tot sembla igual que abans que surti el sol
Vull sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On el cor batega tan a poc a poc
Vaig buscant el meu destí, camí d'enlloc
Estic de tornada, tornada de sentir
Que totes les passes fan camí
Camí cap a respostes que no em diuen res
Però la vida és intuir que potser ens queda només
Sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On tot sembla igual que abans que surti el sol
Vull sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On el cor batega tan a poc a poc
Vaig buscant el meu destí, camí d'enlloc.
"Camí d'enlloc"
Lletra: Pep Sala/ Ricardo Sánchez
Estic de tornada, tornada de pensar
Que a vegades mai vaig arribar
És tan llarg el viatge quen no saps on vas
Les imatges passen caminant
Camí d'enlloc el vent m'escup la cara
I és tan fred que m'endureix la pell
I ja no passa el temps amb cara d'innocent
La vida és viure i ser conscient
Totes les parades, totes les estacions
Han fet impermeable el meu cor
Que ara és com un mapa sense sud ni nord
Sense carta de navegació
Camí d'enlloc el sol m'escup la cara
És tan calent que m'endureix la pell
I ja no passa el temps amb cara d'innocent
La vida és ser lliure i ser valent
Per sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On tot sembla igual que abans que surti el sol
Vull sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On el cor batega tan a poc a poc
Vaig buscant el meu destí, camí d'enlloc
Estic de tornada, tornada de sentir
Que totes les passes fan camí
Camí cap a respostes que no em diuen res
Però la vida és intuir que potser ens queda només
Sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On tot sembla igual que abans que surti el sol
Vull sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On el cor batega tan a poc a poc
Vaig buscant el meu destí, camí d'enlloc.
lunes, 17 de agosto de 2009
L'ESTACA, DELS ESPANYOLS ENS HEM D'ALLIBERAR
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar
jueves, 13 de agosto de 2009
a cara o creu de lluis llach
Vols la vida i l'has jugada
vols somriure i tens un plor
vols l'amor d'una vegada
quan estimes de debò.
Però ja saps que cada dia
té el seu temps de llum i dol
n'has de prendre el que en venia
has de rebre pluja i sol.
Voler callar i passar de llarg
saber empassar-se un gust amarg
o cridar fort per tot arreu
viure la vida cara o creu.
De les runes d'una guerra
moltes pedres trobaràs
sota el sol sobre la terra
no són res, són un mal pas.
Però les prens una per una
i amb la teva voluntat
pots alçar sobre la runa
una nova gran ciutat.
Voler callar i passar de llarg
saber empassar-se un gust amarg
o cridar fort per tot arreu
viure la vida cara o creu.
vols somriure i tens un plor
vols l'amor d'una vegada
quan estimes de debò.
Però ja saps que cada dia
té el seu temps de llum i dol
n'has de prendre el que en venia
has de rebre pluja i sol.
Voler callar i passar de llarg
saber empassar-se un gust amarg
o cridar fort per tot arreu
viure la vida cara o creu.
De les runes d'una guerra
moltes pedres trobaràs
sota el sol sobre la terra
no són res, són un mal pas.
Però les prens una per una
i amb la teva voluntat
pots alçar sobre la runa
una nova gran ciutat.
Voler callar i passar de llarg
saber empassar-se un gust amarg
o cridar fort per tot arreu
viure la vida cara o creu.
miércoles, 12 de agosto de 2009
DIES DE CARRETERA
Vas marxar de casa,
als carrers tot estava cremat.
Buscaves bones cartes,
vas arribar al final de la ciutat.
Sense res a perdre,
el que tenies havia de canviar.
Tampoc res en què creure
una guitarra per poder somniar.
La vida espera
dies de carretera
La vida espera
mai no vas voler tornar enrera
el món era a les teves mans.
Vivint contra les cordes
eres feliç però no en tenies prou
series part de la història
i fins i tot potser el nou rei del rock.
Pel camí de la fama,
allà on anaves mai no estaves sol
però a part de la guitarra
l´únic amic fidel era l´alcohol.
Si cada dia està més lluny tot el que has somniat
potser ha arribat l´hora de despertar.
Caigut de les estrelles
avui alguns creuen que ho has perdut tot
rodant per la cuneta,
cantes content una vella cançó.
La vida espera
dies de carretera
la vida espera
mai no vas voler tornar enrera
el món és a les teves mans.
Si cada dia està més lluny tot el que has somniat
potser ha arribat l´hora de despertar.
Sentir a la cara un altre cop
el vent glaçat del nord,
i si estàs sol poder confiar en la sort.
als carrers tot estava cremat.
Buscaves bones cartes,
vas arribar al final de la ciutat.
Sense res a perdre,
el que tenies havia de canviar.
Tampoc res en què creure
una guitarra per poder somniar.
La vida espera
dies de carretera
La vida espera
mai no vas voler tornar enrera
el món era a les teves mans.
Vivint contra les cordes
eres feliç però no en tenies prou
series part de la història
i fins i tot potser el nou rei del rock.
Pel camí de la fama,
allà on anaves mai no estaves sol
però a part de la guitarra
l´únic amic fidel era l´alcohol.
Si cada dia està més lluny tot el que has somniat
potser ha arribat l´hora de despertar.
Caigut de les estrelles
avui alguns creuen que ho has perdut tot
rodant per la cuneta,
cantes content una vella cançó.
La vida espera
dies de carretera
la vida espera
mai no vas voler tornar enrera
el món és a les teves mans.
Si cada dia està més lluny tot el que has somniat
potser ha arribat l´hora de despertar.
Sentir a la cara un altre cop
el vent glaçat del nord,
i si estàs sol poder confiar en la sort.
boig per tu
La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
No hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
No hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.
boi per tu
La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
No hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
No hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.
bon dia els pets
La vella Montserrat
desperta el barri a cops d´escombra tot cantant
les primeres persianes
s´obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remugant regala
grans bafarades d´alcohol.
I el padrí reposant,
l´avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l´esguard es pregunta
quans dies més té de regal.
Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d´amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu:
Bon Dia.
Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.
Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent,
i fa un Bon dia!
desperta el barri a cops d´escombra tot cantant
les primeres persianes
s´obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remugant regala
grans bafarades d´alcohol.
I el padrí reposant,
l´avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l´esguard es pregunta
quans dies més té de regal.
Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d´amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu:
Bon Dia.
Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.
Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent,
i fa un Bon dia!
martes, 11 de agosto de 2009
Escolta-ho en el vent
Per quants carrers l'home haurà de passar
abans que se'l vulgui escoltar?
Digue'm quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar?
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans que no en quedi cap?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
Quants cops haurà l'home de mirar amunt,
per tal de poder veure el cel?
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar al món?
Quantes morts veurà al seu costat
per saber que ha mort massa gent?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l'endugui el mar?
Quan temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat?
Fins quan seguirà l'home girant el cap
per tal de no veure-hi clar?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
abans que se'l vulgui escoltar?
Digue'm quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar?
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans que no en quedi cap?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
Quants cops haurà l'home de mirar amunt,
per tal de poder veure el cel?
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar al món?
Quantes morts veurà al seu costat
per saber que ha mort massa gent?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l'endugui el mar?
Quan temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat?
Fins quan seguirà l'home girant el cap
per tal de no veure-hi clar?
Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.
lunes, 10 de agosto de 2009
EL BOIG DE LA CIUTAT
Acabava d'arribar
només volia tranquilitat
després de nits humides a la carretera.
Ell se'm va posat a davant
no em vaig saber controlar,
va caure en mig d'una bassa de sang
i em va dir:
"Jo era el boig de la ciutat,
tu m'has matat,
m'hauràs de substituir d'ara endevant"
Van acceptar la condemna
per majoria absoluta
ni tan sols vaig poder-me defensar.
"Vagaràs fins l'ultim dia
tambÉ de nit per tota la vila,
tu ets l'elegit per tots", em van dir:
" Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat,
l'hauràs de substituir d'ara endavant."
Vaig passant dies i dies,
aguantant humiliacions,
l'odi no te força quan s'està sol.
Cauré dins d'aquest forat
del que no puc escapar,
em fa cantar per soportar el dolor.
"Soc el boig de la ciutat,
jo el vaig matar,
l'hauré de substituir fins que algú acabi amb mi,
fins que algú, algú, algú acabi amb mi"
només volia tranquilitat
després de nits humides a la carretera.
Ell se'm va posat a davant
no em vaig saber controlar,
va caure en mig d'una bassa de sang
i em va dir:
"Jo era el boig de la ciutat,
tu m'has matat,
m'hauràs de substituir d'ara endevant"
Van acceptar la condemna
per majoria absoluta
ni tan sols vaig poder-me defensar.
"Vagaràs fins l'ultim dia
tambÉ de nit per tota la vila,
tu ets l'elegit per tots", em van dir:
" Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat,
l'hauràs de substituir d'ara endavant."
Vaig passant dies i dies,
aguantant humiliacions,
l'odi no te força quan s'està sol.
Cauré dins d'aquest forat
del que no puc escapar,
em fa cantar per soportar el dolor.
"Soc el boig de la ciutat,
jo el vaig matar,
l'hauré de substituir fins que algú acabi amb mi,
fins que algú, algú, algú acabi amb mi"
sábado, 8 de agosto de 2009
l'empordà
Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la Tramuntana,
d'una sola cosa pots estar segur,
quant més vell més tocat de l'ala.
Sempre deia qua a la matinada es mataria,
pero cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera alla dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Emporda.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
pero ell mai no s'hi tirava.
Sempre deia qua a la matinada es mataria,
pero cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera alla dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Emporda.
I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suicidi
potser ho deixi fins dema,
fins dema, fins dema!!
molt tocat per la Tramuntana,
d'una sola cosa pots estar segur,
quant més vell més tocat de l'ala.
Sempre deia qua a la matinada es mataria,
pero cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera alla dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Emporda.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
pero ell mai no s'hi tirava.
Sempre deia qua a la matinada es mataria,
pero cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera alla dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Emporda.
I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suicidi
potser ho deixi fins dema,
fins dema, fins dema!!
viernes, 7 de agosto de 2009
la taverna d'Old John
Cervesa negre i els diners comptats la nostàlgia la podràs trobar
al port a la taverna d'Old John.
I els poetes que van fracasar, quatre músics que sempre han tocat
cançons amb l'esperit de James John.
Vell John, és la llegenda viva del lloc i mai deixarà el seu racó.
El camí que porta a la taverna d'Old John és ple de desenganys.
És un home noble i torna de tot, segur que t'acollirà a les seves mans.
Anant aquí després de tant de temps, em sembla veure la mateixa gent
perduts en les històries d'Old John.
Les seves fotos omplen les parets, els seus records aturats en el temps
el vell John les observa amb el cor.
Té por de poder perdre un dia aquest lloc, i mai deixarà el seu racó.
El camí que porta fins a Dublín està ple de paranys.
Aquesta terra és noble i sense cremar, segur que t'acollirà a les seves mans.
Records de la guerra, camises gastades,
les cares cremades, és tot el que he trobat.
El camí que porta a la taverna d'Old John...
al port a la taverna d'Old John.
I els poetes que van fracasar, quatre músics que sempre han tocat
cançons amb l'esperit de James John.
Vell John, és la llegenda viva del lloc i mai deixarà el seu racó.
El camí que porta a la taverna d'Old John és ple de desenganys.
És un home noble i torna de tot, segur que t'acollirà a les seves mans.
Anant aquí després de tant de temps, em sembla veure la mateixa gent
perduts en les històries d'Old John.
Les seves fotos omplen les parets, els seus records aturats en el temps
el vell John les observa amb el cor.
Té por de poder perdre un dia aquest lloc, i mai deixarà el seu racó.
El camí que porta fins a Dublín està ple de paranys.
Aquesta terra és noble i sense cremar, segur que t'acollirà a les seves mans.
Records de la guerra, camises gastades,
les cares cremades, és tot el que he trobat.
El camí que porta a la taverna d'Old John...
jueves, 6 de agosto de 2009
el bandoler lluis llach
Era el segle XIX,
el seu nom Joan Serra
bandoler per vocació,
el seu mot: “en Lapera”.
Li agradava la sang
ben fresca i ben nova
per ferides brollant
i embrutint la roba.
Se sentien cridar
a les víctimes boges
per la por i el dolor
“pietat, pietat!”
- No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga!
- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu l’últim “crec en Déu”.
- Pietat, pietat!
I poc a poc
va clavant-li punyalades,
el seu mot era “en Lapera”,
bandoler per vocació.
L’endemà
davant la Verge del Carme
hi ha un home que està pregant
de dos ciris encén la flama.
I així,
per camins i muntanyes
se senten els forts crits
de la gent que en Lapera mata.
- No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga!
- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu l’últim “crec en Déu”.
- Pietat, pietat!
I altra cop
la Verge té una plegaria
i per l’ànima d’un mort
dos ciris ja tenen flama.
Però en Joan Serra
avui ja no ha tingut sort
dos soldats l’han agafat
i ara resta entre barrots.
I tothom de bon matí
veu la forca preparada,
en Lapera dóna un crit
es la última plegaria.
- Quan jo sigui ben mort
i penjat de l’alta forca
i defalleixi mon cor
i m’aneu a posar a la fossa
que algú resi una plegaria
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú ho va fer.
el seu nom Joan Serra
bandoler per vocació,
el seu mot: “en Lapera”.
Li agradava la sang
ben fresca i ben nova
per ferides brollant
i embrutint la roba.
Se sentien cridar
a les víctimes boges
per la por i el dolor
“pietat, pietat!”
- No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga!
- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu l’últim “crec en Déu”.
- Pietat, pietat!
I poc a poc
va clavant-li punyalades,
el seu mot era “en Lapera”,
bandoler per vocació.
L’endemà
davant la Verge del Carme
hi ha un home que està pregant
de dos ciris encén la flama.
I així,
per camins i muntanyes
se senten els forts crits
de la gent que en Lapera mata.
- No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga!
- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu l’últim “crec en Déu”.
- Pietat, pietat!
I altra cop
la Verge té una plegaria
i per l’ànima d’un mort
dos ciris ja tenen flama.
Però en Joan Serra
avui ja no ha tingut sort
dos soldats l’han agafat
i ara resta entre barrots.
I tothom de bon matí
veu la forca preparada,
en Lapera dóna un crit
es la última plegaria.
- Quan jo sigui ben mort
i penjat de l’alta forca
i defalleixi mon cor
i m’aneu a posar a la fossa
que algú resi una plegaria
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú ho va fer.
miércoles, 5 de agosto de 2009
martes, 4 de agosto de 2009
Sé que això és un adéu
on no hi mànquen plors
ni el soroll dels mots.
Sé que el temps llevarà
un mur silenciós
d´oblids i records.
Però, em crida, crida el vent,
i amb ell m´en vaig.
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell.
Sé que em tingut la raó
i només per això,
tornaria a estimar-te.
Sé que els acords que escric
són per tenir aquí
la teva semblaça.
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell.
Sé que això és un adéu
on no hi mànquen plors
ni el soroll dels mots.
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell.
on no hi mànquen plors
ni el soroll dels mots.
Sé que el temps llevarà
un mur silenciós
d´oblids i records.
Però, em crida, crida el vent,
i amb ell m´en vaig.
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell.
Sé que em tingut la raó
i només per això,
tornaria a estimar-te.
Sé que els acords que escric
són per tenir aquí
la teva semblaça.
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell.
Sé que això és un adéu
on no hi mànquen plors
ni el soroll dels mots.
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell.
lunes, 3 de agosto de 2009
Cançó d'amor a la LLibertat, Lluis LLach
Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t'hem ofert cançons d'amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l'abarateixen, meu amor,
sabent-nos enamorats
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga sed,
però així no ets tu.
La Llibertat
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pel·legrí a la teva font.
La Llibertat
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t'hem ofert cançons d'amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l'abarateixen, meu amor,
sabent-nos enamorats
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga sed,
però així no ets tu.
La Llibertat
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pel·legrí a la teva font.
La Llibertat
aquesta dama encadenada que ens està esperant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)