sábado, 7 de noviembre de 2009

DE BAR EN BER

Alcem els gots somiant
que un dia el plany es torna goig
i arreu del país també brinden amb el vi
de la ferma convicció

La mar sent nostre dringar
i les ones s´han copiat
i la marinada s´endú aquesta remor
per què ho senti el raïm que està madurant el sol.

Terra, vent i sol i mar
i el brogit permanent del dringar dels nostres gots
veremaran el vi de la victòria
que beurem quan el plany es torni goig.

DE BAR EN BAR
DE SALSES A GUARDAMAR

Si és la Patum de Berga
si a Solsona és Carnaval,
Sant Joan a Ciutadella,
Ribagorça o Alacant

Si és diada castellera
o si és l´Aplec dels Ports,
Santa Maria a Formentera
o Festes del Tura a Olot.

Si són Fires a Girona
a Banyoles o a Figueres
l´Aplec del Cargol
l´Alternativa de Manresa

Si són Falles, l´Aquelarre
o bé Moros i Cristians
si és Festa del Cava a Prades
o avui juga la U.S.A.P.

AGAFA LA GARRAFA
QUE ÉS FESTA MAJOR

martes, 1 de septiembre de 2009

llença't

Caus a terra molt avall
creus que no t´en sortiras,
però amb els mesos t´en adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornarte aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribara dema!
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perque els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tróç de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

jueves, 27 de agosto de 2009

brindis

Brindo pel Pedraforca,

brindo per la Patum,

brindo per les obagues humitejades i el seu perfum.

Brindo per Nicaragua,

pel vint-i-cinc d´Abril.

Brindo pels avis i àvies que van lluitar a la guerra civil

brindo pels avis i àvies que van lluitar a la guerra civil.


I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT


Brindo per Formentera,

per la plana de Vic.

Pels indis de Xiapes,

brindo pel seu estel.

Brindo per Cuba lliure i pel camarada Fidel

brindo per Cuba lliure i pel camarada Fidel


I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

Brindo per les tavernes.

Brindo pels maquis vells.

Brindo pels qui desperten el tremp de la terra alçant castells.

Brindo pels grans poetes

pels últims d´anar a dormir.

Brindo per la gent del rotllo i per la mare que ens va parir

brindo per la gent del rotllo i per la mare que ens va parir.

I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT


miércoles, 26 de agosto de 2009

saguirem somnian

Hi ha un home que ha marxat de casa
Que no ha acceptat la rendició
Un home en braços del seu àngel
Hi ha algú que ja ha vençut la por

Un home agafa una guitarra
Un home llença un crit al vent
Un home mira el buit i salta
Hi ha algú que ja ha burlat el temps

Seguirem somniant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou dins els teus ulls

Seguirem cantant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny

Hi ha un home que ara esten les ales
Un home que ha tocat el cel
No tornarà mai més a casa
Hi ha algú que ja ha pagat el preu

Seguirem somniant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou dins els teus ulls

Seguirem lluitant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny
Seguirem cantant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou sense els teus ulls

Hi ha un home per la corda fluixa
Hi ha un home que ara ja és del món



martes, 25 de agosto de 2009

BLUJINS-ROC

N´ESTIC FINS ELS COLLONS DE DORMIR AMB ELS PANTALONS,

AVUI M´ELS TREC, NO Hl HA PAS RAONS,

QUE EM FACIN MAL AQUÍ,

QUE NO PUC DORMIR,

NO M´AGRADA QUE ME´LS TOQUIN,

MENTRE ESTIC DORMINT D´ACORD!

QUE CARDA RASCA, D´ACORD! QUE CARDA FRED,

PERO M´ESTIMO MES TENIR-LOS, CONGELATS,

QUE NO PAS TENIR-LOS REBREGATS DE NIT,

MENTRE ESTIC DORMINT, NO M´AGRADA QUE ME´LS TOQUIN...

MENTRES ESTIC DORMINT, JA N´ESTIC FINS ELS COLLONS,

DE DORMIR PELS CARRERONS, SOTA DEL CEL,

SOTA D´UN PONT DORMIRE A L´OBRA TAPAT AMB CARTRONS,

NO M´AGRADA QUE EM DESPERTIN,

MENTRE ESTIC DORMINT, D´ACORD!...


viernes, 21 de agosto de 2009

SI ET VA BÉ

Avui veig tan plens els braços i tan buides les mans,
ara sento per allà on passo com creix el desengany.
Ja el neguit és a les cases l´amor és un combat,
jo a la gent no gos a creure però gos seguir endevant.
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé no te´n vagis mai, si et va bé seguirem caminant,
tots dos junts sempre endavant.
N´hi ha que viuen la tempesta no dormen mai en pau,
n´hi ha que de vegades s´aixequen buscant la llibertat,
pels carrers i per les vies als camps i a les ciutats,
pel teu cor i per la vida la roda anirà girant.
Si et va bé tu i jo sense enganys, si et va bé no te´n vagis mai,
si et va bé seguirem caminant tots dos junts sempre canviant.
S´han vessat ja les paraules els extrems es van tocant,
ara ja no hi ha distàncies avui tots som iguals.
No escoltis als que et diguin que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t´expliquin que tot pot ser veritat.
No hi ha ningú que ens sapiga dir quin és el millor camí.
No hi ha ningú que n´estigui segur només tu pots decidir si vols seguir amb mi....
woooohoo, woohoo....
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé no te´n vagis mai,
si et va seguirem junts lluitan tots dos junts sempre canviant....


jueves, 20 de agosto de 2009

amb la meva gent

Comptant els dies,
quan no en queden més,
pintant colors,
que ja ha esborrat el temps.
Buscant paraules,
quan ja no puc dir-te res,
qui descriurà l´amor,
amb un sol vers.
Quan temps,
podrem seguir desperts.
Les meves passes,
s´enreden als teus cabells.
Ara vull estar sol,
amb la meva pell,
vull estar sol,
només vull estar sol,
lluny de la meva ment,
jo sol,
vull sentits per desxifrar,
els batecs del vent.
Vull un sostre per on passin,
estels fugissers.
Secrets,
dibuixats a la pell,
calaixos,
cau de sentiments,
per la finestra,
ballant amb la lluna et veig.
Ara vull estar sol,
amb la meva gent,
vull estar sol,
només vull estar sol,
lluny de la meva ment.
Jo sol,
vull sentits per desxifrar,
els batecs del vent,
vull un sostre per on passin,
estels fugissers,
un llit de sorra al mig del mar,
el sol sempre despert.
"La vida no és feta de temps.
Tampoc el món, d´espai no és fet".

martes, 18 de agosto de 2009

carpe diem

Per les voreres caminant ben tranquils,
sense pensar en el demà ni l’ahir,
sols pensant en què anem a fer hui,
per les voreres caminant ben tranquils,
sense pensar en el demà ni l’ahir,
carpe diem almenys per aquesta nit.

Festa i diversió sense fi,
avui ningú res em pot dir,
instants que volem repetir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Carpe diem, cape diem, aquesta nit, i aquesta nit,
carpe diem, carpe diem, aquesta nit.

Gaudim ara, la vida ha d’aprofitar-se,
no penses massa o la nit pot acabar-se.

Festa i diversió sense fi,
avui ningú res em pot dir,
instants que volem repetir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Carpe diem, cape diem, aquesta nit, i aquesta nit,
carpe diem, carpe diem, aquesta nit.

No faces plans, pensa en el present,
que el temps no s’atura, gaudeix el moment.

Carpe diem...

camí d'enlloc

Lletra de la cançó "Camí d'enlloc" (Pep Sala)
"Camí d'enlloc"
Lletra: Pep Sala/ Ricardo Sánchez

Estic de tornada, tornada de pensar
Que a vegades mai vaig arribar

És tan llarg el viatge quen no saps on vas
Les imatges passen caminant

Camí d'enlloc el vent m'escup la cara
I és tan fred que m'endureix la pell

I ja no passa el temps amb cara d'innocent
La vida és viure i ser conscient

Totes les parades, totes les estacions
Han fet impermeable el meu cor

Que ara és com un mapa sense sud ni nord
Sense carta de navegació

Camí d'enlloc el sol m'escup la cara
És tan calent que m'endureix la pell

I ja no passa el temps amb cara d'innocent
La vida és ser lliure i ser valent

Per sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On tot sembla igual que abans que surti el sol
Vull sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On el cor batega tan a poc a poc
Vaig buscant el meu destí, camí d'enlloc

Estic de tornada, tornada de sentir
Que totes les passes fan camí

Camí cap a respostes que no em diuen res
Però la vida és intuir que potser ens queda només

Sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On tot sembla igual que abans que surti el sol
Vull sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On el cor batega tan a poc a poc
Vaig buscant el meu destí, camí d'enlloc.

lunes, 17 de agosto de 2009

L'ESTACA, DELS ESPANYOLS ENS HEM D'ALLIBERAR

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar

jueves, 13 de agosto de 2009

a cara o creu de lluis llach

Vols la vida i l'has jugada
vols somriure i tens un plor
vols l'amor d'una vegada
quan estimes de debò.
Però ja saps que cada dia
té el seu temps de llum i dol
n'has de prendre el que en venia
has de rebre pluja i sol.
Voler callar i passar de llarg
saber empassar-se un gust amarg
o cridar fort per tot arreu
viure la vida cara o creu.
De les runes d'una guerra
moltes pedres trobaràs
sota el sol sobre la terra
no són res, són un mal pas.
Però les prens una per una
i amb la teva voluntat
pots alçar sobre la runa
una nova gran ciutat.
Voler callar i passar de llarg
saber empassar-se un gust amarg
o cridar fort per tot arreu
viure la vida cara o creu.

miércoles, 12 de agosto de 2009

DIES DE CARRETERA

Vas marxar de casa,
als carrers tot estava cremat.
Buscaves bones cartes,
vas arribar al final de la ciutat.

Sense res a perdre,
el que tenies havia de canviar.
Tampoc res en què creure
una guitarra per poder somniar.

La vida espera
dies de carretera
La vida espera
mai no vas voler tornar enrera
el món era a les teves mans.

Vivint contra les cordes
eres feliç però no en tenies prou
series part de la història
i fins i tot potser el nou rei del rock.

Pel camí de la fama,
allà on anaves mai no estaves sol
però a part de la guitarra
l´únic amic fidel era l´alcohol.

Si cada dia està més lluny tot el que has somniat
potser ha arribat l´hora de despertar.

Caigut de les estrelles
avui alguns creuen que ho has perdut tot
rodant per la cuneta,
cantes content una vella cançó.

La vida espera
dies de carretera
la vida espera
mai no vas voler tornar enrera
el món és a les teves mans.

Si cada dia està més lluny tot el que has somniat
potser ha arribat l´hora de despertar.
Sentir a la cara un altre cop
el vent glaçat del nord,
i si estàs sol poder confiar en la sort.

boig per tu

La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

No hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

boi per tu

La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

No hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

bon dia els pets

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d´escombra tot cantant
les primeres persianes
s´obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remugant regala
grans bafarades d´alcohol.
I el padrí reposant,
l´avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l´esguard es pregunta
quans dies més té de regal.

Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d´amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu:
Bon Dia.

Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.

Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent,
i fa un Bon dia!


martes, 11 de agosto de 2009

Escolta-ho en el vent

Per quants carrers l'home haurà de passar
abans que se'l vulgui escoltar?
Digue'm quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar?
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans que no en quedi cap?

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.

Quants cops haurà l'home de mirar amunt,
per tal de poder veure el cel?
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar al món?
Quantes morts veurà al seu costat
per saber que ha mort massa gent?

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.

Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l'endugui el mar?
Quan temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat?
Fins quan seguirà l'home girant el cap
per tal de no veure-hi clar?

Això, amic meu,
tan sols ho sap el vent.
Escolta la resposta
dins del vent.

lunes, 10 de agosto de 2009

EL BOIG DE LA CIUTAT

Acabava d'arribar
només volia tranquilitat
després de nits humides a la carretera.

Ell se'm va posat a davant
no em vaig saber controlar,
va caure en mig d'una bassa de sang
i em va dir:
"Jo era el boig de la ciutat,
tu m'has matat,
m'hauràs de substituir d'ara endevant"

Van acceptar la condemna
per majoria absoluta
ni tan sols vaig poder-me defensar.

"Vagaràs fins l'ultim dia
tambÉ de nit per tota la vila,
tu ets l'elegit per tots", em van dir:
" Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat,
l'hauràs de substituir d'ara endavant."

Vaig passant dies i dies,
aguantant humiliacions,
l'odi no te força quan s'està sol.

Cauré dins d'aquest forat
del que no puc escapar,
em fa cantar per soportar el dolor.

"Soc el boig de la ciutat,
jo el vaig matar,
l'hauré de substituir fins que algú acabi amb mi,
fins que algú, algú, algú acabi amb mi"

sábado, 8 de agosto de 2009

l'empordà

Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la Tramuntana,
d'una sola cosa pots estar segur,
quant més vell més tocat de l'ala.

Sempre deia qua a la matinada es mataria,
pero cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera alla dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Emporda.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava
dormint la mona a la vora del Ter
pero ell mai no s'hi tirava.

Sempre deia qua a la matinada es mataria,
pero cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera alla dalt
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Emporda.

I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suicidi
potser ho deixi fins dema,
fins dema, fins dema!!


viernes, 7 de agosto de 2009

la taverna d'Old John

Cervesa negre i els diners comptats la nostàlgia la podràs trobar
al port a la taverna d'Old John.

I els poetes que van fracasar, quatre músics que sempre han tocat
cançons amb l'esperit de James John.

Vell John, és la llegenda viva del lloc i mai deixarà el seu racó.

El camí que porta a la taverna d'Old John és ple de desenganys.

És un home noble i torna de tot, segur que t'acollirà a les seves mans.

Anant aquí després de tant de temps, em sembla veure la mateixa gent
perduts en les històries d'Old John.
Les seves fotos omplen les parets, els seus records aturats en el temps
el vell John les observa amb el cor.

Té por de poder perdre un dia aquest lloc, i mai deixarà el seu racó.

El camí que porta fins a Dublín està ple de paranys.
Aquesta terra és noble i sense cremar, segur que t'acollirà a les seves mans.

Records de la guerra, camises gastades,
les cares cremades, és tot el que he trobat.

El camí que porta a la taverna d'Old John...


jueves, 6 de agosto de 2009

mira i contempla

el bandoler lluis llach

Era el segle XIX,
el seu nom Joan Serra
bandoler per vocació,
el seu mot: “en Lapera”.

Li agradava la sang
ben fresca i ben nova
per ferides brollant
i embrutint la roba.

Se sentien cridar
a les víctimes boges
per la por i el dolor
“pietat, pietat!”

- No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga!

- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu l’últim “crec en Déu”.
- Pietat, pietat!

I poc a poc
va clavant-li punyalades,
el seu mot era “en Lapera”,
bandoler per vocació.

L’endemà
davant la Verge del Carme
hi ha un home que està pregant
de dos ciris encén la flama.

I així,
per camins i muntanyes
se senten els forts crits
de la gent que en Lapera mata.

- No em mateu!
Jo tinc dos fills i una esposa.
Us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga!

- No em mateu!
Us demano per ma mare.
- Reseu l’últim “crec en Déu”.
- Pietat, pietat!

I altra cop
la Verge té una plegaria
i per l’ànima d’un mort
dos ciris ja tenen flama.

Però en Joan Serra
avui ja no ha tingut sort
dos soldats l’han agafat
i ara resta entre barrots.

I tothom de bon matí
veu la forca preparada,
en Lapera dóna un crit
es la última plegaria.

- Quan jo sigui ben mort
i penjat de l’alta forca
i defalleixi mon cor
i m’aneu a posar a la fossa
que algú resi una plegaria
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.

Ningú ho va fer.

miércoles, 5 de agosto de 2009

martes, 4 de agosto de 2009

Sé que això és un adéu
on no hi mànquen plors
ni el soroll dels mots.

Sé que el temps llevarà
un mur silenciós
d´oblids i records.

Però, em crida, crida el vent,
i amb ell m´en vaig.
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell.

Sé que em tingut la raó
i només per això,
tornaria a estimar-te.

Sé que els acords que escric
són per tenir aquí
la teva semblaça.

Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell.

Sé que això és un adéu
on no hi mànquen plors
ni el soroll dels mots.

Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell
Però, em crida, crida el vent,
i m´en vaig amb ell.


lunes, 3 de agosto de 2009

la Madame

Cançó d'amor a la LLibertat, Lluis LLach

Ni sé com, Llibertat,
hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut
t'hem ofert cançons d'amor
per a fer-te un poc menys absent.

La Llibertat
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I el teu nom, Llibertat,
poc a poc l'abarateixen, meu amor,
sabent-nos enamorats
venen ombres del teu cos
per calmar la nostra antiga sed,
però així no ets tu.

La Llibertat
aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pel·legrí a la teva font.

La Llibertat
aquesta dama encadenada que ens està esperant.



viernes, 31 de julio de 2009

canço el vent de raimon

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.


biografia de raimon

Nascut Ramon Pelegero Sanchis al carrer Blanc de Xàtiva -lloc citat en algunes de les seves cançons- el 2 de desembre de 1940, de jovenet va treballar un parell d'anys a l'emissora de ràdio de la seua ciutat, on s'introduí en el món del disc i va conéixer les interpretacions d'artistes tan diversos com Juliette Gréco, els Platters o Juanito Valderrama.


[edita] Anys 60
Als vint-i-un anys es traslladà a València per a estudiar història: és llavors quan va descobrí la pròpia cultura i féu les primeres lectures d'Ausiàs March, Espriu, Pla i Fuster (entre d'altres); abans, però, ja havia ja nascut la seua primera cançó, Al vent, sorgida de l'experiència d'anar de paquet en un trajecte amb moto.

L'any 62, Raimon va fer la seua primera actuació pública en el lliurament d'uns premis literaris; poc després, en acabar un aplec a Castelló on participen Els Setze Jutges, canta per a ells a una taverna: Josep Maria Espinàs queda impressionat i el convida a actuar al Fòrum Vergés de Barcelona. L'èxit és immediat: Raimon va sorprendre per la forma i pel contingut de les seues cançons; pel crit, per l'existencialisme rebel que desprenen els textos. S'allunya de la manera de fer «a la francesa» dels Jutges i oferix una visió del món que no prové de la burgesia barcelonina d'on provenen Espinàs, Delfí Abella, Enric Barbat i companyia, sinó de les classes treballadores valencianes. Molt ràpidament, el 1963 apareix, publicat per Edigsa, el seu primer disc: un EP que conté Al vent, Som, La pedra i A cops, que esdevingué un èxit de vendes inesperat.

Arran de l'èxit va rebre la proposta de participar al Festival de la Cançó Mediterrània amb una cançó en català. Reticent a l'inici, Raimon acabà acceptant «per voluntat de servei al país i a la llengua». Raimon, encorbatat i sense guitarra, cantà junt amb Salomé (que interpreta la veu femenina del tema) Se'n va anar, una cançó d'amor de Josep Maria Andreu i Lleó Borrell; Manuel Fraga, llavors ministre d'informació i turisme, comentà: «No pasa nada porque haya una canción en catalán». La peça, votada pel públic, va guanyar el primer premi: a partir d'este moment, la Cançó catalana (considerada fins aleshores com un fenomen minoritari i inofensiu), començaria a rebre assíduament les atencions de la censura i de les institucions franquistes, amb el rosari de prohibicions que això comportava.

Immediatament va aparéixer el segon EP amb Se'n va anar i tres temes més: l'existencialista Disset anys, Cançó del capvespre (la primera musicació que feia, d'un poema d'Espriu) i Ahir (ràpidament coneguda pel subtítol Diguem no), que durant molts anys hauria de ser cantada amb algunes alteracions respecte del text original: així, «Hem vist tancats a la presó homes plens de raó» es convertiria en «Hem vist que han fet callar molts homes plens de raó». Més tard, Raimon confessà que va voler posar juntes Diguem no i Se'n va anar perquè «si prohibien una cançó, també haurien de prohibir l'altra».

El 1964 va aparéixer un tercer EP del qual destaquen les cançons D'un temps, d'un país i Cançó de les mans; el mateix any veu la llum un primer LP, enregistrat en directe amb un públic reduït, que conté versions de la majoria de les cançons publicades prèviament: Al vent, Som, La pedra', A cops, Perduts, Disset anys, Cançó de les mans, Diguem no, D'un temps, d'un país, La nit i dos temes nous (Si em mor i Cantarem la vida). Curiosament, la censura va obligar a afegir a este tema un cor que repetix «Israel, Israel» on sentim «Cantarem la vida d'un poble que no vol morir», presumiblement perquè l'oient no pensara que feia referència a un país més proper.

El 1965 Raimon canta per primera volta en solitari a l'Aliança del Poble Nou de Barcelona sense la companyia dels Jutges o d'altres cantants; el mateix any comencen les seues activitats internacionals: és cridat de la Universitat belga de Lovaina i publicà un EP amb quatre cançons d'amor dedicades a l'Annalisa Corti (la dona que, a l'any següent, esdevindria la seua muller): En tu estime el món, Treballaré el teu cos, Si un dia vols i No sé com.

L 'any següent va tindre lloc el seu històric recital a l'aire lliure a l'Institut Químic de Sarrià (el primer acte realment massiu de la Nova Cançó), fa les primeres actuacions a París (a la Mutualité i a l'Olympia) i Alemanya i apareix, amb una coberta de Joan Miró, l'àlbum Cançons de la roda del temps, musicació íntegra de la secció central del llibre d'Espriu El caminant i el mur: dotze poemes que tracen el cicle solar i alhora el cicle vital de l'home, als quals Raimon afig com a cloenda un tema de caràcter més aïna cívic que metafísic, Inici de càntic en el temple, que tindria molt d'èxit gràcies al seu final contundent: «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble». Espriu va dir que Raimon havia cantat els seus poemes «com ningú».

A França va aparéixer un àlbum enregistrat en directe el 7 de juny a l'Olympia que guanyà, l'any següent, el Premi Francis Carco al millor cantant estranger, atorgat per l'Académie du Disque Français: hi trobem molts temes ja coneguts, una versió no censurada de Diguem no i altres d'inèdits a l'Estat espanyol com el tema sobre l'emigració (Cançó del que es queda) o No em mou al crit (una reivindicació de la cançó com a eina de pensament i combat) i Cançó de la mare.

El 1967 va fer al Teatre Romea la que serà la primera tanda de recitals d'un cantant català i també va actuar a Cuba, Suïssa i en altres països. Arran d'un concert celebrat el 28 de gener al Palau de la Música Catalana, va traure l'àlbum en viu Raimon al Palau amb dotze cançons, cap d'elles inèdita discogràficament: la cosa més remarcable de l'àlbum és l'intensíssim ambient que respira l'enregistrament, on Raimon és, més que un cantant, el portaveu d'unes inquietuds socials i polítiques compartides per un públic cada vegada més ampli. El mateix any apareix el seu últim EP, del qual reïxen Petita cançó de la teva mort de Salvador Espriu (dedicada a Bartomeu Rosselló-Pòrcel) i un nou clàssic, País Basc, on l'expressió «Gora Euskadi» tingué de ser substituïda per «Gora gora».

El 1968 publicaria el primer disc amb Discophon, amb el poema d'Espriu Indesinenter; aquell mateix any va fer dos històrics recitals més: l'un, al desaparegut Price, en un festival a favor del moviment obrer; l'altre, a la Facultat d'Econòmiques de Madrid. Arran d'est últim concert escriuria la cançó Divuit de maig a la Villa i cantà també a Mèxic, Alemanya, Suïssa i Cuba.

Un any més tard tornaria a actuar a l'Olympia parisenc, resultant-ne un nou LP publicat només a França amb temes inèdits fora d'eixa república, com Contra la por.


[edita] Anys 70
Després d'un nou senzill que incloïa la seua primera musicació d'Ausiàs March, Veles e vents, el 1970 trau el disc Per destruir aquell qui l'ha desert, arranjat per Lleó Borrell i amb una portada d'Antoni Tàpies: la primera cara, íntegrament dedicada a musicacions de poetes de la literatura catalana del segle XV, conté el poema Desert d'amics -el títol original, Presoner, fou tombat per la censura- de Jordi de Sant Jordi; un fragment del Llibre dels bons amonestaments d'Anselm Turmeda titulat Elogi deIs diners; i quatre poemes d'Ausiàs March (Veles e vents, Així com cell, Quins tan segurs consells i Si com lo taur). En la segona cara, a més de l'Indesinenter espriuà ho troba cinc temes amb text del mateix Raimon: Societat de consum -una de les poques cançons amb tractament irònic-, Quan creus que ja s'acaba, De nit a casa, T'ho devia i Sobre la pau.

El 1971 va traure un altre LP que incloïa 13 de març, cançó dels creients -una cançó composta arran d'un altre recital especialment emotiu- i la cançó d'amor Quan te'n vas. El mateix any apareixien discs seus a França, els Estats Units i l'Uruguai alhora que actua a este mateix país i també a Xile i l'Argentina: durant un parell d'anys, Raimon publicava altres discos a l'estranger i feia centenars de recitals multitudinaris.

El 1973 publica el llibre Poemes i cançons, prologat per Manuel Sacristán, i a l'any següent publica el disc A Víctor Jara, amb la col·laboració de músics d'avantguarda francesos com Michel Portal, que inclou molts poemes musicats d'Ausiàs March (No em pren així, Lo jorn ha por), Joan Roís de Corella (Si en lo mal temps), Joan Timoneda (So qui so) i Pere Quart (Una vaca amb un vedellet en braços); els texts originals de Raimon són T'he conegut sempre igual (cançó sobre la clandestinitat escrita arran d'una trobada fortuïta amb el perseguit Gregori López i Raimundo), Molt lluny (una revisitació nostàlgica de l'adolescència), Morir en aquesta vida (una negació del suïcidi que compta amb una citació literal de Maiakovski), el tema sobre la trentena Amb tots els petits vicis i la superba cançó d'amor Com un puny (escrita amb decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba a la manera d'Ausiàs March i una rima consonant insòlita en Raimon). La dedicatòria a Víctor Jara queda justificada amb la inclusió d'Amanda, versió valenciana de la cançó de Jara Te recuerdo, Amanda. El mateix any apareixen dos àlbums més: l'un a França, T'adones, amic, amb diverses cançons prohibides al sud dels Pirineus; l'altre, Campus de Bellaterra, enregistrat en directe en un multitudinari recital multitudinari a la l'Autònoma de Barcelona on hi trobem diverses cançons inèdites a l'estat, totes amb un fort contingut cívic: Qui ja ho sap tot, A un amic, 18 de maig a la Villa, No em mou el crit, Quan jo vaig nàixer i el poema d'Espriu dedicat a Pompeu Fabra El meu poble i jo.

L'any 1975, mentre Franco agonitza, Raimon estrenava al Palau d'Esports de Montjuïc un dels seus temes clàssics, Jo vinc d'un silenci, moment recollit en el documental La Nova Cançó de Jaume Casas. L'any següent, en plena efervescència predemocràtica, cantava al Pabellón Deportivo del Real Madrid, el primer d'abril el que havia de ser el primer de quatre recitals, però els altres tres foren prohibits. L'increïble ambient del concert queda recollit en un àlbum doble, El recital de Madrid. L'estiu del mateix any actuà per primera i última vegada a les Sis Hores de Cançó a Canet, l'edició més multitudinària amb més de seixanta-mil persones omplint el Pla d'en Sala: en un dels moments més emotius de la nit, durant l'actuació de Raimon (exactament mentre cantava Inici de càntic en el temple) una grua elevà una enorme senyera quatribarrada.

A partir d'aquell moment, Raimon dedicaria molts esforços per evitar entrar al «Museu de la Resistència»: encara que durant el 1977 va fer quatre actuacions al Palau d'Esports, cada volta anva fugint més dels concerts multitudinaris i es negavà a «cremar-se» en actes organitzats per partits polítics. També començaria a actuar acompanyat per un contrabaixista abans de comptar amb tot un grup darrere; fins aleshores, Raimon sempre havia ocupat l'escenari tot sol, amb la seua guitarra.

Abans d'anar-se'n a fer una primera gira al Japó, el 1977 tragué l'àlbum Lliurament del cant, que recollia poemes de Timoneda (Bella, de vós so enamorós, Qui té anguila per la cua), Espriu (Potser arran de l'alba) i uns quants texts propis: Qui pregunta ja respon, Un lleu tel d'humitat, Tristesa el nom, Com una mà, Que tothom, A Joan Miró -cançó no precisament nova, però sí inèdita a l'estat espanyol- i una versió en estudi de Jo vinc d'un silenci.

Dos anys després (el 1979) apareixia un nou àlbum que presentaria amb set recitals al Palau de la Música: Quan l'aigua es queixa inclou poemes d'Espriu (Nous cants de llibertat i la irònica i insòlitament swing I beg your pardon), Ausiàs March (Si em demanau i On és lo lloc), i texts propis: Als matins a ciutat, L'última llum, Un sol consell, No el coneixia de res, Fou un infant, Perquè ningú no em contarà els seus somnis, I després de creure tant i Andreu, amic –dedicada a l'escultor Alfaro. Amb estes cançons, Raimon assolia la maduresa poètica, alhora que fugia del reduccionisme amb què molts volien desqualificar-lo i arraconar-lo.

Anys 80
Per tal d'arreplegar tota la seua obra, el 1981 va regravar totes les seues cançons amb nous arranjaments de Manel Camp i Antoni Ros-Marbà, resultant-ne un conjunt de deu discs on els temes queden agrupats temàticament: Orígens, Cançons d'amor, Ausiàs March, Dedicatòries, Cançons de la roda del temps (Espriu), He mirat aquesta terra (Espriu), Poetes dels segles XV i XVI, Amb els silencis i les nostres paraules i L'aigua del temps que vius; el desé disc (Testimonis) està dedicat a enregistraments en directe i inclou una versió d'Al vent cantada en japonés per una coral nipona. Els únics temes inèdits que incorpora Raimon. Totes les cançons (premi Ciutat de Barcelona) són algunes esplèndides musicacions de Roís de Corella, Timoneda, Ausiàs March i Espriu.

L'any 1983 publicava Les hores guanyades, un dietari amb interessants pensaments sobre el moment polític -l'intent de colp d'Estat del 23 de febrer el sorprén en plena gravació-, la faena artística i molts temes més; a partir d'eixe moment, Raimon es prodigaria poc en públic i enregistrarà amb comptagotes: en 1984 publicà un nou àlbum, Entre la nota i el so, amb temes com Lluny de la pedra i de l'aigua o Al meu país la pluja.

L'àlbum següent (1987) marca un idil·li fugaç amb la música electrònica i amb instruments com la bateria i els sintetitzadors (els arranjaments són fets per un percussionista, Ezequiel Guillén Saki): en la presentació del disc al Palau, Raimon actuava per primera vegada quasi tot el recital sense agafar a la guitarra i assajava un joc gestual amb efectes brillants com, per exemple, el final de Com un puny. Presències i oblit compta amb temes d'un marcat caràcter intimista: Del blanc i el blau, La mar respira calma -escrit a la manera d'Espriu- o Primer parlaré de tu.

Raimon tardaria exactament una dècada en gravar un disc de cançons noves, però això no vol dir que estiguera inactiu: havia format un grup estable d'acompanyament que li anava com l'anell al dit -guitarres, contrabaix, violoncel i acordió- i actuava amb mesura i només en condicions «artísticament òptimes».


Anys 90
L'any 1992 feia una nova gira pel Japó i també cantà en diverses universitats dels Estats Units. El mateix any, sorprendre a més d'u en fer-se càrrec d'un programa a TVE-Catalunya dedicat al món del llibre, Literal.

El dia de Sant Jordi de 1993 tingué lloc un gran recital al Palau Sant Jordi davant uns dihuit mil espectadors amb motiu del trenté aniversari de la publicació d'Al vent. Raimon va cantar moltes cançons, però per l'escenari també passaren molts artistes que havien compartit experiències amb ell al llarg de molts anys: l'uruguaià Daniel Viglietti, el basc Mikel Laboa, el portugués Luis Cilia i el mític folklorista nord-americà Pete Seeger; els convidats locals eren Serrat (antic rival i amic reconciliat), Ovidi -poc abans de declarar-se-li el càncer que acabaria amb la seua vida- i Pi de la Serra. També hi actuaren el grup japonés Warabi-za, la Coral Sant Jordi dirigida per Oriol Martorell i la Lira Ampostina.

El mateix any publicà una nova Integral, ara en CD: l'obra, guanyadora del Palmarès des Palmarès que atorga la Nouvelle Académie du Disque Français, aplegava un total de cent vint-i-una cançons dividides en Orígens i dedicatòries, Cançons d'amor i de lluita, Cançons de la roda del temps i d'altres poemes de Salvador Espriu, Ausiàs March i alguns poemes dels segles XV i XVI, Aquest cant vol ser plural i Coincidències, dissidències, indecències i algunes rareses (est últim, dedicat a enregistraments en directe).

A l'inici del 97 apareixia un disc amb cançons noves: Cançons de mai, de nou amb arranjaments de Manel Camp, comprenia set noves musicacions dAusiàs March i sis temes propis, entre els quals cal destacar la irònica i punyent Sol·liloqui sol·lipsista que fins i tot donaria lloc a un insòlit videoclip. El mateix any se li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, encara que, uns anys abans, havia refusat la Creu de Sant Jordi. Amb el títol Cançons de mai. Cançons de sempre, Raimon faria actuacions a Perpinyà, a Xàtiva -li negaren un teatre de la ciutat de València amb excuses-, a Mallorca i de bell nou al Palau, ple de gom a gom durant molts dies; també va fer una gira molt comentada pel Regne Unit. Un dels fets més sonats de l'any va ser la xiulada que rebé a la Plaza de las Ventas madrilenya -on actuava en un acte d'homenatge a Miguel Ángel Blanco (regidor basc del PP assassinat per ETA)- per part d'un sector del públic que no acceptava que Raimon cantara en «la modalitat del català que es parla al País Valencià». La cançó era País Basc, prohibida durant la dictadura franquista. L'acte va ser retransmés per TVE, i el fet de la xiulada tingué un ressò notable.

A final d'any apareixia el CD Recitals al Palau, l'enregistrament d'una selecció de temes presos de les actuacions abans esmentades: al llarg , una antologia raimoniana de vint-i-dues cançons amb la qual, cap a la fi de segle, Raimon va demostrar la vigència i l'atemporalitat del concepte de cançó que representa; el 1999 publicà una compilació amb tots els seus temes de caràcter amorós: Les cançons d'amor.


[edita] Segle XXI
El 2000 treia una Nova integral amb diverses cançons inèdites: les adés esmentades i noves musicacions de poemes dels autors del segle XV Francí Guerau, Jordi de Sant Jordi, Mossèn Estanya, Bernat Metge i Jaume Roig (el truculent fragment de l'hostalera de París que es troba en l'Espill). La nova Integral també replegava les dos úniques cançons d'altri que Raimon havia enregistrat: Se'n va anar i Amanda.

El 21 de març de 2007 va rebre el Premi d'Honor de l'Acadèmia de la Música Espanyola alhora que es queixava del govern valencià[1] i el 21 d'octubre del mateix any participà, junt amb la Bonet, Pep Sala i més, en l'acte Volem tots els papers organitzat per la Comissió de la Dignitat al Palau Sant Jordi, davant de dotze mil persones; el 22 de maig de l'any següent va realitzar un concert commemoratiu pels quaranta anys del Recital de Mardid amb un concert a la Universitat Complutense i, encara en 2008, el 15 de juny del mateix any va cloure la jornada de portes obertes del Castell de Montjuïc amb un concert antològic retransmés en directe per la TV3.

la gallineta lluis llach

La gallineta ha dit que prou
ja no vull pondre cap més ou
a fer punyetes aquest jou
que fa tants anys que m'esclavitza.

I si em venen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà coa més ou calent
el que de mi se n'aprofita

La gallina ha dit que no,
Visca la revolució!

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver.hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avurrides.
Qe quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució!

martes, 28 de julio de 2009

la Vaca Cega (Joan Maragall)

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

viernes, 24 de julio de 2009

El Vilorai

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

jueves, 23 de julio de 2009

El Cant de la Senyera

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

miércoles, 22 de julio de 2009

El Cant del Poble

El cant del poble
Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l’ànima!,
Un crit i una sola veu,
Visca la pàtria!
La nostra terra és redimida!
El gran moment es arribat!
Fora els ultratges! Lluny la mentida!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!
Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta!
Voli sobre el front l’estel
de la senyera!
Tenim les venes per estimar-la,
i en la tempesta del combat,
tenim els braços per defensar-la!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!
Josep M. De Sagarra

martes, 21 de julio de 2009

Rossignol que vas a França

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Encomana'm a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n'ha dada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l'esquellada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Jo t'he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.


Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Encomana'm a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n'ha dada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l'esquellada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Jo t'he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

jueves, 16 de julio de 2009

Alp un poble, un món


Gentilici Alpenc, alpenca
Superfície 44,19 km²
Altitud 1.158 m
Població (2008)
• Densitat 1.686 hab.
38,15 hab/km²
Coordenades [mostra la localització en un mapa interactiu] 42° 22′ 31″ N 1° 53′ 19″ ECoordenades: [mostra la localització en un mapa interactiu] 42° 22′ 31″ N 1° 53′ 19″ E
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde: Cosme Ruaix i Junoy

Alp és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.

S'estén des del pla fins la Collada de Toses. El municipi limita al N i NE amb el de Fontanals de Cerdanya, mentre que pel sector alt de la vall ho forma amb Puigcerdà.

Alp té al sud del seu terme dues estacions d'esports d'hivern: la Molina a llevant i Masella a ponent.

És un municipi amb grans extensions de boscos a les muntanyes d'Alp, la Comella i el Saltèguet, encara que els boscos d'avets d'aquest lloc pertanyen a Puigcerdà des del segle XIV.

El terme municipal integra una petita part del Parc Natural Cadí-Moixeró i de la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya. Hi ha diferents refugis de muntanya com el des Pas de Roc, de la Pleta, de les Vaques, dels Ocells, i el del Medi Rural. També hi passa un itinerari de gran recorregut (GR-4).

És el municipi més oriental de la Baixa Cerdanya i connecta amb el Ripollès per la Collada de Toses.

Està situat a 1.159 m d'alçària, a la vall del riu d'Alp. S'hi pot arribar amb ferrocarril, mitjançant l'estació Urtx-Alp de la línia Barcelona - Puigcerdà - la Tor de Querol.

Ja existia al segle IX com a parròquia del Bisbat d'Urgell, quan el monjo Eudald de Conques hi passà amb les relíquies de Sant Vicenç , en el seu camí des de València i Saragossa cap al cenobi de Castres (França) al qual estava adscrit. Les notícies sobre Alp no comencen a ser abundoses fins el segle XIV. A començaments d'aquell segle, les seves terres estaven repartides entre els barons d'Urtx, els vescomtes de Castellbó i el rei. En el decurs del segle, els reis d'Aragó comprarien les terres dels Urtx (1316), i vendrien les seves als Mataplana (1368). Aquests se'n desfarien venent-les a Joan de Lussana (1373), i el fill d'aquest a la Vila de Puigcerdà (1393). Mentrestant, les terres dels Castellbó passaren a començaments del mateix segle a un altre particular.

De l'església del segle IX no queden més que les referències. L'actual església parroquial de Sant Pere, datada del segle XII, mostra al gruix dels seus murs la necessària fortificació que degueren suposar les escomeses occitanes de l'època. La Torre de Riu, vora la riba del riu d'Alp, és una antiga torre fortificada que modernament s'ha vist convertida en castell neo-gòtic de ressons romàntics. Junt a la Torre hi ha una capella dedicada a la Divina Pas

miércoles, 15 de julio de 2009

Catalunya Nord, una part de la nostra nacio que els hereus de Felip V van regalar als gabatxos

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part de França històricament i culturalment catalana i separada de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). L'inventor del terme Catalunya del Nord és l'Alfons Mias en els anys 1930.[1] La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (el que es coneix com Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s'inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.

Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées Orientales en francès), el qual s'engloba dins de la regió del Llenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon), el qual es coneix informalment en francès com a Pays Catalan (en català: País Català).[2]

El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals aprovà l'oficialitat del català, juntament amb el francès.[3] i, en el mateix document, l'apel·lació Catalunya del Nord com a equivalent del francès Pyrénées orientales.

martes, 14 de julio de 2009

la Revolucio Industrial a Catalunya

La revolució industrial es el proses per el qual es passa d’una economia bàsicament agrària i estancada a una economia industrial amb creixement constant.
Característiques:
- Producció en massa de bens.
- La substitució de l’energia humana i de les energies naturals per l’energia mecànica.
- La mecanització dels processos productius.

Es produeix per primer cop a Gran Bretanya a mitjans del S.XVIII, per la coincidència de tota una sèrie de factors.
A la resta de països europeus aquest procés no te les mateixes característiques (procés d’industrialització)

1. La Revolució Industrial a Catalunya.

1.1. Causes de la industrialització:
En el segon terç del S.XIX s’inicia el proses d’industrialització a Catalunya i en algunes zones del estat Espanyol (zones de València, Andalusia,…)
El fet de que Catalunya s’industrialitzí primer i de forma més decidida que la resta de l’estat espanyol s’explica que Dresde finals del S.XVIII ja es donaven les condicions idònies per desenvolupar-se aquest proses:

- Avenços en l’agricultura(revolució agrícola) - Existència d’una agricultura de mercat.
- Es pot mantenir una població no agrícola. (que treballa a l’industrial.
- La venda dels productes agrícoles proporciona a la pagesia unes rendes monetària que pot utilitzar per comprar productes industrials.
- Existència d’un mercat integrat.
- Existència d’una classe empresarial amb empenta.
- Existència d’una classe obrera qualificada.
- Existència de capital per invertir.

1.2. Fases de la industrialització:
El primer sector en industrialitzar-se es el sector tèxtil a la segona meitat del S.XIX es desenvoluparà l’industria metalurgica i mecànica.
1ª Fase Correspon al 2on. Terç del S.XIX, predomina l’ús de la
maquina de Vapor i el sector cotoner(teixits de cotó)
2ªFasse Correspon al últim terç del S.XIX predomina l’ús de l’energia hidràulica i el sector de la llana.

A que es deuen aquest cambis?
En una 1ª fase la gran invasió es la maquina de vapor pero el seu us a Catalunya tenia el greu inconvenient de que a Catalunya hi hauria poc cotó, es tenia que importar des de Anglaterra.
L’estructura de carbó va portar a la utilització de l’energia hidràulica.
El pas del predomini del cotó al de la llana s’explica per la “fam de cotó” provocada per la guerra civil dels E.U.A.
Estructura i tipologia industrial
Les empreses industrials catalanes eren de tipus familiar no grans S.A., perquè disposaven de capitals escassos, el capital del que disposava la burgesia, els indians* o els inversors estrangers es dirigia cap a altres sectors que donaven guanys més ràpids com podien ser:
- La compra de terres (desamortitzacions)
- Finances.
- Ferrocarril.

D’on prové el capital que s’inverteix en l’industria tèxtil?
- D’antics artesans o d’empresaris manufacturés, que invertint petites quantitats podien anar modernitzant els seus negocis. Són empreses petites que creixen gràcies a la reinversió.
-Quan es desenvolupi l’industria metalurgiaca si que es constituir grans S.A. perquè les necessitats de capital són més grans.









Indians (persones que havien fet fortuna en Amèrica)

Perquè fa a la tipologia de la indústria tèxtil. Segons la font d’energia que utilitza.
Vapor Els que utilitzen el carbó i la maquinaria de vapor.
Colònies Energies hidrauliques.

VAPORS COLONIES
Localització - Ciutats litorals prop dels ports més importants on arribava el carbó ( de G.B.) - Seguint els cursos dels rius
Funcionament Maquina de vapor (carbó) que acciona els fusos (filat) o els telers (teixits) a través de embarrats i politges. ->Resclosa –Acumula l’aigua.-
->Canal de derivació – Porta l’aigua a la fabrica.-
->La turbina- Accionada per la força de l’aigua.-
->Abacador-desprenen l’aigua utilitzada.-
Dependències Únicament l’establiment febril: maquines, magatzem, tallers, ... Establiment febril, cases per als treballadors, escola, cantina, església, ... (nova ciutat)
-Propietat del amo de la fabrica.
Relacions
Amo-treballador Els treballadors estaven menys subjectius a la disciplina laboral i eren més conflictius.
+ vagues, + conflictes “Feudalisme industrial”
Els amos tenien un control absolut sobre els treballadors.
- molt pocs conflictes i mà d’obra barata.
Distribució geogràfica. Comarques costaneres

Barcelona,
Comarques riveres (rius)
El Balles, Vergadà, Garrotxa,
Aventatges o -No s’ha d’invertir tans diners com a la colonia.
-Poden funcionar sempre sense dependre del caudal del riu. -Energia gratis.
Inconvenients
Que té cada indústria. -El cost de producció dels teixits era més elevat que la resta d’europa -Sequeres dels rius als estius.


Quines limitacións tenia l’industria Catalana per el seu creixement?
- La pobresa del subsol (falta de carbó)
- Escas poder adquisitiu de la societat española.
- El millor mercat eren les colonies.

2. El desenbolupament industrial.

A la resta del estat espanyol no es donaven les mateixes condicions que a Catalunya perque s’inicies un proses d’industrialització accelerat. Tot i això, algunes regions o algúns sectors (ferrocarril i mineria) es van desenvolupar considerablement al segle XIX.

2.1. Els transports.
La millora dels sistemes de comunicació i els transports per la modernització economica de l’estat, ja que sense aquesta millora dels transports no era posible la integració del mercat i per tant tampoc era posible el desenvolupament de les activitats industrials.
L’unic sistema de transport viable era el transport per ferrocarril.
Tot els governs del S.XII contenir un especial interés en potencia la construcció d’una xarxa de ferrocarrils.

ETAPES:
- 1848 1ª linea de ferrocarril (Miquel Biada/ Mataró-Barcelona)
- 1855 Es promulga la llei general de ferrocarrils que estableix les condicións i els aventatges dels que gaudiràn les empreses que construeixin les linies ferroviaries.
- 1856-1866 Etapa de creixement expectacular de la xarxa ferroviaria.
- 1866-1876 Crisis financera i crisis politica. Es paralitza la constitució de la Xarxa.
- 1875-18855Es viu una 2ª etapa de la expanció de la xarxa ferroviaria.

Caracteristiques de la construcció de la xarxa del ferrocaril

• La necesitat de aconsegir grans quantitats de capital que provenien de Bancs i de societats de credit molts d’ells extrangers especialment francesos. (més del 50% del capital que es va invertir era extranger)
• La protecció de l’estat a la construcció de la xarxa atraves de: - Subencións l’estat alludava a les empreses que construien les vies pagàn un tant per Km. Construit. Es van construir molts Km. De via a llocs on no eren necesaris, moltes empreses es van crear per cobrar les subencións
- exemsió aranzelaria tots els materials destinats a la construcció de la xarxa que s’haurien d’importar estaben exemps del pagament d’aranzels (impostos aduaners) i a qui diu que la exempció aranzelaria va impedir el desenvolupament de l’industria cirelurgica espanyola.
• La necesitat de gran quantitat de capital i els francesos de moltes empreses ferroviaries van permetre que les companyies extrangeres (sobretot les franceses) dominesin el negoci del ferrocaril.
Fins a quin punt la construcció del ferrocaril va aconseguir els seus abjectius.
El ferrocaril va facilitar els intercambis de bens i transport de persones pero no va consegir ser el factor de modernització de l’economia espanyola, perqu el mercat espanyol tenia altres mancanses que dificultaven la seva integació.
-ex. No havien augmentat significativament els nivells de rendes de la població espanyola, el seu poder adquisitiu era molt baix i la demanda era molt baixa.

2.2. La mineria:
Desde l’antiguitat la peninsula Iberica havia estat coneguda per els seus grans recursos en minerals. En el S.XIX contava encara amb uns recursos enormesque eren molt necesaris per l’industria moderna que a leshores s’estava desenvolupant. Apartir de la 2ª meitat aquestes reserves es van explotar masivament per companyies extranlleres.
Per que?
- Les empreses extranlleres eren les que tenien el capital i la tecnica per explotacións.
- Els paisos més industrialitzatsentenien la necesitat i espanya no.
- Aquets recursos del subsol eren de l’estat i el govern era qui otorgava les consecións o la propietat de les mines. En aquell moment l’estat espanyol estava molt endeutat. I va veure en l’expanció de les mines una bona font d’ingresos per al presupost.
“La desamortització del subsol”
- Es va cedir l’explotació de les mines a companyies extrangeres, a cambi del pagament d’un canon (quantitat)
1. Quines consecuencies auria tingut per l’industria siderurgiea espanyola la obligació d’utilitzar productes espanyols en la construcció de la xarxa de ferrocarrils
2. La costrucció de la xarxa de ferrocarrils s’hauria realitzat al mateix ritme sino agues estat vigent l’exempció aranzelaria.
3. Segons l’autor quina es la causa de l’enrederiment de l’industria siderurgiea espanyola.


Consecuencies positives i negatives que va tenir per l’economia espanyola del S.XIX l’explotació masiva dels seus recursos minerals.

Positives - Es creen més postos de treball.
-



























2.3. El sector siderometal•lúrgic

Producció d’acer materia semielaborada

1ª materia per a altres industries.

Indstria metal•lurgica


Industria mecànica Industria construcció metaliques.
- maquines - Ponts
- baixells - edificis

Siderurgia:
Mineral de ferro.
1ª materies
Carbó.

a) Industria siderurgica.

Fins al S.XIX tot el ferro és produeix a Espanya a funeries que utilitzen carbó vegetal.
Al llarg del S. XIX augmenta la demanda de ferro per fabricar les maquines per l’industria textil, eines agricoles, construccións metaliques, sobretot per a la xarxa de ferrocarril. La producció espanyola no era suficient per satisfer tota aquesta demanda i es va haver de recorre a la importació de ferro extranger. (tren, exemsió arancelaria)
De mica en mica les foneries van ser substituides per alts forns que utilitzaven carbó mineral. La disponivilitat de carbó mineral serà un factor decisiu en la localització de l’industria siderurgica espanyola.
La primera localització va ser a Andalucia oriental (Malaga --1830-1860)
-Abundancia de mineral de ferro
-No carbó mineral Carbó vegetal
-Poc poder calorific
-Deforestació
Segona localització a Asturies (siderurgia Asturiana –1860-1880)
-Abundancia de carbó. (car i de poca qualitat)
-Proximitat del ferro del Pais Basc.

Les novetats tecniques en el proces de fabricació del acer requerien l’utilització de carbó de qualitat que fos apte per el proses de cocaficació.
Pais Basc - Abundancia de mineral de ferro.
- Es podia extreure a un baix preu.
- Obtenció de carbó angles a baix preu.
- Capitals disposats a inbertir en la industria siderugica.
Del 1860 al 1880 el País Basc només produeix un 22% de tot l’acer que es fabrica a Espanya.
Del 1880 al 1913 el País Basc produeix el 65% de tot l’acer que es fabrica a Espanya.

Quines consecuencies va tenir el desenvolupament de la siderurgia Basca

-Obtenir grans benefici que es van reinvertir en altres sectors i que van permetre la diversificació economica del País Basc:
-Bancs
Companyies navilieres.

Industria metal•lurgica.

1ª etapa primeres industries metal•lurgiques.
-Catalunya M.T.M
-Andalusia
Caracteristiques:
- Dependencia tecnica de l’exterior (G.B.)
- Falta de primeres materies –acer-
- Capitals autoctons, però insuficients
- No són industries competitives.
Industria mécanica e. estrangeres.
Industria de construcció metal•liques e. nacionals.

2ª etapa Desembolupament de la industria metal•lurgica.
- Desenvolupament de la metalurgia basca HACER
- Interés del govern per modernitzar la marina de guerra  construcció de noves drasanes.
- Reavilitació de les industries catalanes.
1891 cambi en la politica economica espanyola, es cambia de lliure cambisme a proteccionisme, i es dicta l’aranzel de 1891





3. Les conseqüències de l’idustrialització.

3.1. Cambis demografics.
Al llarg del S.XIX es produeix un creixement important de la població espanyola i especialment de la població catalana.
Causes:  - disminució de la mortalitat.
- millores en la igiene publica
- millores en l’alimentació.
- manteniment de unes taxes de natalitat molt altes.
Aquet creixement demografic va donar lloc a grans moviments migratoris.
-La migració exterior (1880-1914)
La població de determinades regions va emigrar cap al sud Americà i cap als paisos del nord d’Africa. Aquesta emigració està molt lligada a la crisis de l’agricultura de finals de segle.
-Pel que fà a Catalunya la població emigra de les comarques de l’interior i del sud cap al litoral i cap a Barcelona.
-A nivell d’Espamya la població emigra cap a Madrid i cap a les ciutats industrials desde les regions agricoles més deprimides.
-Pel que fa a l’estructura profesional de la població en el cojunt de l’estat espanyol, un 70% de la població activa o fa en el sector primari, i nomes un 15% en el sector secundari(industria).
En cambi en Catalunya el sector primari ocupa un 53% de la pobació activa i el secundari un 27% de la població.

3.2. El creixement urbà:
El crixement demogràfic i el procés d’industrialització van provocar el creixement de les ciutats i els canvis en la seva estructura i en les seves funcions.
causes:
- La nova industria es desenvolupa especialment en les ciutats i per això les ciutats creixen amb la implantació de fàbriques, de magatzems, …
- La població rural es desplaça cap a les ciutats per treballar a la Industria.
- Les ciutats van adaptar-se a la seva nova funció industrial i per això havia de conectar-se amb les vies de comunicació i transport.
Com afecten aquets cambis a la vida urbana?
- Apareixen problemes de densificació a determinats barris amb la qual cosa empitjora les condicions de vida dels seus habitants.
- Amb el temps es farà necesari enderrocar les muralles que moltes ciutats encara tenien, i construir els aixamples, (zones de nou creixement de ciutats) en aquestes zones si canstrueixen tota mena de serveis hogenics:
Clavageram, distribució d’aigua potable.
- 1854 les muralles es van començar a enderrocar.
- 1885 Barcelona va deixar de ser una plaza forta militar i va començar a creixer més enllà de les seves murralles
- 1859 Pla de l’eixample d’Idelfons Cerdà


Com era el projecte de Cerdà?

Es vasava en un traçat ortogonal
- Els carrers i les boreres havien de ser molt amples
- Limitació en alçada dels edificis, no podien superar els 4 pisos.


3.3. Les transformacións socials.

- El procés d’industrialització va comportar l’aparició de noves classes socials: Burgesia industrial i el Proletariat

Burgesia industrial
- No bassa la seva riquesa en la propietat de la terra o en les rendes agraries sino en l’industria i en la producció febril.
- Desenvolupa alguns valors propis de la mentalitat capitalista com el sentit del treball i de l’estil i l’actitud productivista.
- Les relacións entre les families burgeses es van caracteritzar per una forta endogamia, de manera que les grans fortunes es concentraben en mans de unes poques families, aixó venia reforçat per la figura de l’ereu.
- Actitud puritana inculcada a través d’un comportament molt reglamentat.
- La seva actitud politica esta determinada per els seus interesos economics. En el que si hi ha un acord, es reivindicar una politica proteccionista.
- Van desenvolupar una cultura i uns nous valors socials.

Proletariat
- Es la classe asalariada de l’industria.
- El seu origen està en les classes pageses i artesans i el seu nombre es triplica a la segona meitat del S.XIX
- Les seves condicións de vida.
-Les llarges jornades de treball (12-13 hores diaries).
-Pesimes condicions dels jocs de treball.
-Salaris molt baixos.
-Les vivendes insalubres.
-La disciplina laboral molt dura.
-El treball femení (salaris més baixos que els homes).
-El treball infantil (salaris baixisims).
-No tenien cap mena d’asegurança ni d’asistencia social.
Devant d’aquesta cituació:
-La burgesia no va fer res per resoldre els problemes, perque les consideraben com un mal inebitable que amb el temps es resoldrien.
-L’estat no interbenia, perque els principis de la doctrina economica dominant, la no intervenció de l’estat en asuntes economics.
-L’esglesia desenvolupa la seva doctrina social que es tradueixen en alludar als necesitats.
-Els obrers s’asocien en sindicats per lluitar per els seus drets i per la millora de les seves condicións de vida.
-Es desenvolupen les doctrines socials com són: -Socialisme,
-Anarquisme

lunes, 25 de mayo de 2009

Setmana Cultural
El dilluns 10 poc després que entréssim a fer classes vam sentir uns sorolls estranys, metal·lics. Aleshores ban picar a la porta, eren el Jose i L'Assumpta disfressats de cuiners i ens van dir que anéssim al pati i seiessim per veure la presentació de la Setmana Cultural.
Ens van dividir en grups, per cicles, i aleshores vam començar a fer totes les activitats que ens havien preparat sobre el menjar.
El dijous vam anar d'excursió a veure dues indústries sobre el menjar.

Durant la setmana cultural ens ho vam passar molt bé!!
vídeo-conferencia 2

vam començar a estudiar a partir d'uns llibres de la biblioteca, d'Internet i d'altres classes . Entre tots ens vam fer preguntes sobre el tema d'astronomia i vam escollir-ne 10.

Després entre les escoles, cada escola tenia 10 preguntes, en total30.

Les vídeo conferencies es basen en 3 coses :

1: Amb el programa oovoo: en veiem amb els altres dos col•legis;

2: S'enjega el concurs: una escola pregunta i els altre coles responen, això si, el primer que digui el seu nom de la escola! Guanya un punt qui contesta bé.

3: Al final és important si t'ho has passat bé!

La primera video-conferència la vam fer de l'Aparell circulatori.
que he estudiat

Primer va manar a la classe de primer i varem mirar el planetàrium que tenen al sostre. Varem estar mirant i tot seguit ens va fer escriure en un full algunes preguntes de les coses que no sabíem. Després ho varem comentar i algunes preguntes van sortir i d’altres no.
El següent dia de Naturals varem estudiar els eclipsis de sol i de lluna, amb el projector i una bola del món. A tota la classe ens va agradar molt. El projector el fèiem servir de sol.
Un altre dia varem fer els moviments de rotació i translació. No són gaire difícils d’entendre.
Finalment varem parlar del sistema solar;quan es va formar, a partir de que,etc... i els planetes que el formen. Dels planetes varem parlar-ne molt i els varem estudiar molt profundament.
Sabons

El dia 31 de març quan va acabar el cole, nosaltres els nens de 6è ens hi varem quedar fins a les 22:00 de la nit. Vam berenar i vam començar a fer el sabons per vendre'ls el dia de Sant Jordi. Tots ens ho vam passar genial. Vam fer dos grups de 4 persones. Un grup els feia d'olor a roses i l'altre d'olor a flor de te. Els professors un dia també es van quedar a fer sabons però no amb nosaltres.

Els que vàrem fer nosaltres no ens van quedar gaire bé perquè els vam fer massa tard i no van tenir temps de madurar. Sort en vam tenir que els professors també en van fer i vàrem poder vendre els seus.

No ens esperàvem que en venguéssim tants!!
ELS PADRINS DE LECTURA
ELS PADRINS DE LECTURA EL DIA 23 DE FEBRER VAM INICIAR ELS PADRINS DE LECTURA . ELS PADRINS DE LECTURA CONSISTEIX A AJUDAR A MILLORAR ALS NENS I NENES DE PRIMER A LLEGIR .
AQUESTA ACTIVITAT LA FEIEM ELS DIVENDRES : CADA NEN DE 6è AGAFAVA UNS TRES NENS DE PRIMER I FEIEM TORNS . ÉS A DIR PRIMER VENIEN DOS I DESPRÉS EN VENIA UN .
EL DIA 27 DE MARÇ VAM ACABAR L’ACTIVITAT DELS PADRINS DE LECTURA I ESPEREM HAVER ENSENYAT UNA MICA A MES A LLEGIR
ANEM DE COLÒNIES( El primer dia)



Aquest any 2009, els alumnes de primària de l'escola Bac de Cerdanya, hem anat de colònies a la Masia Dorada, a Salou.
El primer dia, quan vam arribar, vam anar a les habitacions i hi vam deixar les maletes, vam estar una estona arreglant l'habitació i després vàrem baixar a dinar.
Després de dinar vam tenir una estona d'esbarjo en un pati molt gran.
A la tarda vam fer activitats i jocs. Quan vàrem acabar ens vam rentar les mans i vàrem anar a sopar. Cada apat el recollien dues persones.
A la nit vam fer jocs també; els grans de cicle mitjà i els de cicle superior vam anar al bosc a buscar peces d'un trencaclosques i les vam portar a la casa de colònies. Allà els de cicle inicial també varen recollir peces. Les vam ajuntar totes i vam descobrir on estaven els malabars que “l'empipador”havia robat.
Després vam anar a dormir. Aquí s'acava el primer dia de colònies a la Masia Dorada.
Enviat per sise a 16:19 0 comentaris

COLÒNIES DIA 3


El tercer dia de les colònies era el dia que ens anàvem de la Masia per tornar al cole. Al llevar-nos al matí ens havíem de vestir i endreçar las maletes per quan arribés l'altre escola estigués tot fora.

Després de deixar les maletes a la plaça Mediterrània vam anar a esmorzar i després al taller de Xina. Allà hi havia 6 jocs per fer: el dels ratolins, el de tirar pilotes als ninots, el de posar arròs als bols, llançar pilotetes als pots de colors , llançar les anelles al lleó i encertar aros a les ampolles. Més tard vam anar a Àfrica on hi havia pintures rupestres que havien fet ells, allà també vam fer música africana amb instruments fets allà. Al migdia vam anar a dinar i a continuació vam jugar fins les 16:00h, just amb temps per agafar les maletes, anar al autocar i tornar a Alp. A mig camí vam parar a l'estació del tren de Montserrat a prendre'ns un gelat, i després tornar al cole.
Enviat per sise a 07:28 0 comentaris

Colònies Segon dia

Pel matí vam esmorzar i com cada dia tots vam anar a la plaça mediterrània. Els de cicle superior vam anar amb bicicleta per Cambrils i des prés vam fer tir am arc .Al migdia quan vam acabar de dinar vam ficar-nos el banyadors i vam anar a la platja. Abans vam jugar al mocador, vam fer una carrera de croqueta i al final per la nit vam sopar, quan vam sortir del menjador vam anar a la discoteca.

miércoles, 18 de febrero de 2009

TIRAN LO BLANC

Tirant lo Blanc (Tirant lo Blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor valencià Joanot Martorell i està considerada la millor novel·la en llengua catalana. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduida al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.




[edita] Autoria
S'ignora si Joanot Martorell en morir havia acabat la seva obra; el que es pensava és que quan es publicà a València el 1490 fos més o menys retocada per Martí Joan de Galba, segons deia el colofó de l'obra. El filòleg Joan Coromines opinava que la intervenció de Galba es va limitar a:

Interpolar algun episodi durant l'estada de Tirant a l'Imperi Bizantí.
Refer alguns capítols de l'estada del protagonista a Barbària.
Ampliar l'epíleg.
Dividir el text en capítols als quals posà títol.
És a dir, el possible treball de Galba hauria sigut, segons Coromines, el d'un "polidor" que en cap moment no alterà de manera substancial el contingut de la novel·la.

Avui, gairebé tots els estudiosos del tema han abandonat aquesta idea, i hi ha qui pensa que el qui pot haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell hagués pogut ser Joan Roís de Corella. D'altra banda el full que s'ha trobat del manuscrit de l'obra mostra clarament que no fou Galba qui va introduir els títols dels capítols, la qual cosa contradiu el quart punt de Coromines i és un element més en contra de la coautoria de Galba.

Les variacions i contradiccions en l'estil es poden explicar fàcilment per l'extensió de l'obra i les possibles distraccions del novel·lista. L'única relació que Martí Joan de Galba hauria tingut amb l'obra hauria estat el pagament per l'empenyorament en què la deixà Martorell, perquè en realitat Galba era només un prestador de diners i, segons sabem, no era cap literat.


[edita] Itineraris de Tirant lo Blanc
La novel·la s'inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Vàroic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra i del qual serà l'absolut guanyador. Alliçonat per l'ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a França i més tard a Sicília, per alliberar Rodes del setge dels turcs. Després, és cridat a Constantinoble on Tirant arriba a ser cap dels exèrcits bizantins, que també intenten evitar ser envaïts pels turcs. Un naufragi el duu al Nord d'Àfrica, on passarà una sèrie d'aventures que el faran passar de presoner a evangelitzar tots els habitants de la zona. Després torna a Constantinoble, que lliura definitivament dels invasors. Finalment es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, que havia intentat seduir des de la seva arribada, i és nomenat Cèsar de l'Imperi. El matrimoni mor poc després; Tirant víctima d'una malaltia i Carmesina de dolor per la mort del seu marit.

Al costat de l'acció militar de Tirant corre l'acció amorosa; acció amorosa no únicament de Tirant i Carmesina sinó la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania, la de l'emperadriu i Hipòlit, la de l'emperador i les donzelles del palau, la del príncep Felip amb Ricomana i les extraordinàries col·laboracions de Plaerdemavida i els entrebancs de la Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions manté el lector sempre atent i evita caure en l'avorriment que podrien provocar alguns capítols massa feixucs, a causa dels convencionalismes retòrics de l'època.


[edita] Modernitat de l'obra

Versió Plucker del Tirant lo Blanc.Tirant lo Blanc és la primera novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de "carn i ossos". És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. L'obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món. Es pot parlar, doncs, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel·la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l'abandó gairebé definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor) per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc com un llibre de cavalleries convencional.

Un altre signe de modernitat és, com en Curial e Güelfa, l'explicitació dels fets mitjançant la lògica i la raó i no mitjançant la fe i els seus misteris. Així, la novel·la és un compendi extraordinari d'estratègia militar i d'utilització científica dels elements de la naturalesa.

Més importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes, són les escenes de la vida diària, en les quals els protagonistes es mostren tal i com són realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat de què els homes són capaços. Aquestes escenes vénen recolzades en el sensualisme de què està impregnada l'obra, amb incursions freqüents en l'erotisme, i per l'alternança narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condició d'adolescents i joves dels personatges principals. La narració en tercera persona diàleg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant la rapidesa, l'expressivitat, la ironia i la naturalitat.

En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi; en resten encara les formes externes, els torneigs, els ideals de fe i de l'honor, però ha desaparegut la ficció per deixar pas a la història contemporània. També és nova la manera d'expressar-se, ara ja segons les normes de la prosa renaixentista a la qual era tan afecta l'alta societat valenciana del segle XV: to solemne i oratori, llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes, etc. Contràriament, l'ideari burgès hi és expressat en un to col·loquial, dinàmic i mordaç (ironia, comparacions...) que dóna als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.

Com a nota anecdòtica però transcendent, en el Quixot de Miguel de Cervantes, el Tirant el Blanc és un dels llibres que el barber i capellà del poble d'en Quixot salven de la crema de la biblioteca. Segons el mateix capellà: "Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de què todos los demás libros deste género carecen."

Tirant lo Blanc i el blaverisme
En la dedicatòria que fa Joanot Martorell del Tirant lo Blanc al Príncep Don Ferrando de Portugal, es fa una de les primeres mencions a la llengua valenciana en la literatura. Concretament, aquest afirma: «..., me atreviré expondre, no solament de llengua anglesa en portuguesa, mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: per ço que la nació d'on jo só natural se'n puixa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi són; ...» Per aquesta sentència, el Tirant lo Blanc ha estat moltes voltes pres com a estendard del blaverisme en defensa d'una independitzada llengua valenciana com a entitat diferent de la llengua catalana.

carnaval al cole

Aquesta setmana fem el carnaval i aquest any ens disfrassem de personatges de contes populars.Hem fet mascares de guig i jo amb 7 companys i companyes ens disfrassem de Blancaneus i els set nans.Jo vaig de rondinaire el Juli de feliz l'Aleko de mocos, el Pau de sabi, la Tamara de mut,l'Abel de presumit i la Laura fa de dormilega , el Xavi fa de Blancaneus i la Miriam (la meva tutora)fa de madrastre .Nosaltres voliem que fes de Blancaneus per si trovava novio.El dijous 18 anirem a fer el cercavila per Alp a buscar rostita (pasem pel poble a demanar carn o altres coses per menjar).