miércoles, 18 de febrero de 2009

TIRAN LO BLANC

Tirant lo Blanc (Tirant lo Blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor valencià Joanot Martorell i està considerada la millor novel·la en llengua catalana. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduida al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.




[edita] Autoria
S'ignora si Joanot Martorell en morir havia acabat la seva obra; el que es pensava és que quan es publicà a València el 1490 fos més o menys retocada per Martí Joan de Galba, segons deia el colofó de l'obra. El filòleg Joan Coromines opinava que la intervenció de Galba es va limitar a:

Interpolar algun episodi durant l'estada de Tirant a l'Imperi Bizantí.
Refer alguns capítols de l'estada del protagonista a Barbària.
Ampliar l'epíleg.
Dividir el text en capítols als quals posà títol.
És a dir, el possible treball de Galba hauria sigut, segons Coromines, el d'un "polidor" que en cap moment no alterà de manera substancial el contingut de la novel·la.

Avui, gairebé tots els estudiosos del tema han abandonat aquesta idea, i hi ha qui pensa que el qui pot haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell hagués pogut ser Joan Roís de Corella. D'altra banda el full que s'ha trobat del manuscrit de l'obra mostra clarament que no fou Galba qui va introduir els títols dels capítols, la qual cosa contradiu el quart punt de Coromines i és un element més en contra de la coautoria de Galba.

Les variacions i contradiccions en l'estil es poden explicar fàcilment per l'extensió de l'obra i les possibles distraccions del novel·lista. L'única relació que Martí Joan de Galba hauria tingut amb l'obra hauria estat el pagament per l'empenyorament en què la deixà Martorell, perquè en realitat Galba era només un prestador de diners i, segons sabem, no era cap literat.


[edita] Itineraris de Tirant lo Blanc
La novel·la s'inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Vàroic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra i del qual serà l'absolut guanyador. Alliçonat per l'ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a França i més tard a Sicília, per alliberar Rodes del setge dels turcs. Després, és cridat a Constantinoble on Tirant arriba a ser cap dels exèrcits bizantins, que també intenten evitar ser envaïts pels turcs. Un naufragi el duu al Nord d'Àfrica, on passarà una sèrie d'aventures que el faran passar de presoner a evangelitzar tots els habitants de la zona. Després torna a Constantinoble, que lliura definitivament dels invasors. Finalment es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, que havia intentat seduir des de la seva arribada, i és nomenat Cèsar de l'Imperi. El matrimoni mor poc després; Tirant víctima d'una malaltia i Carmesina de dolor per la mort del seu marit.

Al costat de l'acció militar de Tirant corre l'acció amorosa; acció amorosa no únicament de Tirant i Carmesina sinó la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania, la de l'emperadriu i Hipòlit, la de l'emperador i les donzelles del palau, la del príncep Felip amb Ricomana i les extraordinàries col·laboracions de Plaerdemavida i els entrebancs de la Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions manté el lector sempre atent i evita caure en l'avorriment que podrien provocar alguns capítols massa feixucs, a causa dels convencionalismes retòrics de l'època.


[edita] Modernitat de l'obra

Versió Plucker del Tirant lo Blanc.Tirant lo Blanc és la primera novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de "carn i ossos". És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. L'obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món. Es pot parlar, doncs, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel·la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l'abandó gairebé definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor) per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc com un llibre de cavalleries convencional.

Un altre signe de modernitat és, com en Curial e Güelfa, l'explicitació dels fets mitjançant la lògica i la raó i no mitjançant la fe i els seus misteris. Així, la novel·la és un compendi extraordinari d'estratègia militar i d'utilització científica dels elements de la naturalesa.

Més importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes, són les escenes de la vida diària, en les quals els protagonistes es mostren tal i com són realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat de què els homes són capaços. Aquestes escenes vénen recolzades en el sensualisme de què està impregnada l'obra, amb incursions freqüents en l'erotisme, i per l'alternança narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condició d'adolescents i joves dels personatges principals. La narració en tercera persona diàleg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant la rapidesa, l'expressivitat, la ironia i la naturalitat.

En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi; en resten encara les formes externes, els torneigs, els ideals de fe i de l'honor, però ha desaparegut la ficció per deixar pas a la història contemporània. També és nova la manera d'expressar-se, ara ja segons les normes de la prosa renaixentista a la qual era tan afecta l'alta societat valenciana del segle XV: to solemne i oratori, llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes, etc. Contràriament, l'ideari burgès hi és expressat en un to col·loquial, dinàmic i mordaç (ironia, comparacions...) que dóna als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.

Com a nota anecdòtica però transcendent, en el Quixot de Miguel de Cervantes, el Tirant el Blanc és un dels llibres que el barber i capellà del poble d'en Quixot salven de la crema de la biblioteca. Segons el mateix capellà: "Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de què todos los demás libros deste género carecen."

Tirant lo Blanc i el blaverisme
En la dedicatòria que fa Joanot Martorell del Tirant lo Blanc al Príncep Don Ferrando de Portugal, es fa una de les primeres mencions a la llengua valenciana en la literatura. Concretament, aquest afirma: «..., me atreviré expondre, no solament de llengua anglesa en portuguesa, mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: per ço que la nació d'on jo só natural se'n puixa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi són; ...» Per aquesta sentència, el Tirant lo Blanc ha estat moltes voltes pres com a estendard del blaverisme en defensa d'una independitzada llengua valenciana com a entitat diferent de la llengua catalana.

carnaval al cole

Aquesta setmana fem el carnaval i aquest any ens disfrassem de personatges de contes populars.Hem fet mascares de guig i jo amb 7 companys i companyes ens disfrassem de Blancaneus i els set nans.Jo vaig de rondinaire el Juli de feliz l'Aleko de mocos, el Pau de sabi, la Tamara de mut,l'Abel de presumit i la Laura fa de dormilega , el Xavi fa de Blancaneus i la Miriam (la meva tutora)fa de madrastre .Nosaltres voliem que fes de Blancaneus per si trovava novio.El dijous 18 anirem a fer el cercavila per Alp a buscar rostita (pasem pel poble a demanar carn o altres coses per menjar).