SALVADOR ESPRIU; PER UNA CATALUNYA MILLOR

Sant Jordi arriba i que millor que celebrar el centenari del neixament de Salvador Espriu. Un gran escriptó català que no va marxar a fora de catalunya en temps d'en sisquet. Aquí os deixo uns poemes de Salvador Espriu. Cementiri de Sinera [II] Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre. Les hores ORACIÓ EN LA TEVA MORT Quan roures enyorosos de verds marins comencen crepusculars missatges, volent-te foc, demano nova claror, que siguis, davant altars on cremen ardents silencis d'ales, encès cristall, més flama, llum de cançó senzilla. PERQUÈ UN DIA TORNI LA CANÇÓ A SINERA El meu somni lent de la gran pau blanca sota el cel clement. Passo pels camins encalmats que porten la claror dels cims. És un temps parat a les vinyes altes, per damunt del mar. He parat el temps i records que estimo guardo de l'hivern. Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans. I es baden al sol boques de captaires, plagues de leprós. Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés. Mai no ha entès ningú per què sempre parlo del meu món perdut. Les paraules són forques d'on a trossos penjo la raó. Branden a ple vent cordes que no poden suportar més pes. El càntic és lluny, i la greu campana toca pels difunts. Ha cessat el ball de l'altiva monja i de l'embriac. La dansa també del pelut dimoni amb la reina Esther. Ja no volta l'ós. He llegit el llibre del Predicador. Deso a poc a poc dintre de la capsa tots els meus ninots. Ara he de callar, que no tinc prou força contra tant de mal. D'un mal tan antic aquesta veu feble no et sabrà guarir. En un estany buit, manen el silenci i la solitud. Sols queden uns noms: arbre, casa, terra, gleva, dona, solc. Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i llavor. La mar, el vell pi, pressentida barca. La por de morir. PERQUÈ L'ENTONIS AMB COMPASSIU AMOR Que no sigui, però, la cançó de l'odi, nascuda de la injusta i llarga humiliació. Ara em despengen uns dits piadosos de les forques senyorials de la paraula, i cau a poc a poc la clara pluja en aquesta terra nostra de pobres sembrats. Oblido dolçament les ones i les hores, i la por de morir m'esdevé una tranquil.la mirada de caminant molt cansat a la porta de l'hostal silenciós i càlid de la nit. Enllà quedava la remor de les amples aigües, em criden al repòs del profund desert, el meu maligne nombre se salva en la unitat. El llibre de la bona gent POSSIBLE INTRODUCCIÓ A UN EPITALAMI Bodes d'uns amics, a Sinera Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos al nostre vell país tan desarbrat. Quan tramuntava el sol, de l'incendi del vespre s'alçaven foc que lentament obrien les amples portes de la desolació de la nit. Ronden garbí o migjorn: sempre, sempre el sec alè del vent damunt els camps. L'eixut estroncà dolls, arrasava collites, endinsa en el record fressa de pluja per vinyes i rials, camí de mar. Però segueix, tristesa enllà, el designi de vida, car fou escrit que l'amor venceria la mort. Ara un home i una dona joves resolien casar-se, i nosaltres acollim somrients el coratge dels qui confien que hi haurà demà. Mrs. Death ADVERS AL VENT No preguntis si penso encara en els vells dies dels senyors, si recordo com lentament morien els jardins, les paraules. He perdut. Ai, caiguda de l'allunyat per l'íntim camí que només porta on ja no sóc, designi d'oblidar hores, núvols, el meu nom de naufragi! Vençudíssim, sentint-me advers al vent, segura presa del mar, no vulguis saber si penso encara en la llum dels vells dies. FINAL DEL LABERINT Quan aquells dits sensibles toquin músiques fràgils i lentament vacil.lin llums canviant de ciris, surt de la festa. Mira quanta nit, quina extrema solitud se t'emporta, per la rialla, a l'home justificat i lliure que neix del teu silenci. El caminant i el mur ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ Cansat de tants de versos que no fan companyia -els admirables versos de savis excel.lents-, i de mirar com passa l'emperador tot nu, i del gran plany del vent, aquest vell adversari, i de l'excés de mi, sense missatge, ara us diré, amb paraules ben clares, amb crit elemental, lluny d'artifici, que vull només parar-me en el camí, ja decantat amic de l'última injustícia, i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, damunt la bona terra. NOVES PARAULES D'AGUR Ni amb aquest cant de tan perfecta escola, ni amb mots apresos al més savi lèxic, ni amb rares pauses o subtils silencis, no esgotaràs tots els noms de la mort. Només recorda que es diu vell caminant i també mur, i com jo que parlo, i com tu que escoltes. Després, si així ho vols i t'agrada, vist que la lluna encara surt puntual de la fredor del mar i el vent, albardà foll, xiscla i s'escampa per les seques vinyes, et serà lícit de sentir-te culte i, a estones, qui sap si felicíssim. SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU He de pagar el meu vell preu, la mort, i avui els ulls se'm cansen de la llum. Baixats amb mancament tots els graons, m'endinsen pel domini de la nit. Silenciós, m'alço rei de la nit i em sé servent dels homes de dolor. Ai, com guiar aquest immens dolor al clos de les paraules de la nit? Passen el vent, el triomf, el repòs, per rengles d'altes flames i d'arquers. Presoner dels meus morts i del meu nom, esdevinc mur, jo caminat per mi. I em perdo i sóc, sense missatge, sol, enllà del cant, enmig dels oblidats caiguts amb por, només un somni fosc del qui sortí dels palaus de la lluna. Les cançons d'Ariadna JA MAI MÉS NO PODRÉ DORMIR Homenatge a José Luis L. Aranguren. Avui el cel és ja només ofec, buidor, ploguda nit al mar, al camp, dolenta mà. Com que no puc mai més dormir, faig del meu llit por de presó. A poc a poc, com un aflor sense perfum, sense color, creix, de l'arrel del pensament, l'última mort. Dalt, al teulat, urpes de gat esqueixen llargs drapots del glaç del sentiment. N'estic content i veig el fum de l'extingit ram del neguit de llibertat. Indiferent al temps, el vent de zenc, mesell, em bat, penell, rovell enllà del brut llindar d'un moll dolor. Negat al plor, al plany, al crit, estès al llit, malalt, romput, venut, vençut, perdut, obsés de mi, diré -asprosa fam d'un àvid clam- que no podré mai més dormir. INDESINENTER Homenatge al Dr. Jordi Rubió. Nosaltres sabíem d'un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l'afalac al ventre, per la por, s'ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, aquest trist número de baratilli, saldo al circ de la mort, sense parar llepava l'aspra mà que l'ha fermat des de tant temps al fang. Li hauria estat senzill de fer del seu silenci mur impenetrable, altíssim: va triar la gran vergonya mansa dels lladrucs. Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut i elevem en la nit un cant a crits, car les paraules vessen de sentit. L'aigua, la terra, l'aire, el foc són seus, si s'arrisca d'un cop a ser qui és. Caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou, alçat, sense repòs, per sempre més home salvat en poble, contra el vent. Salvat en poble, ja l'amo de tot, no gos mesell, sinó l'únic senyor.

consulta sobre la independencia

La consulta sobre la independència feta a Puigcerdà aquest mes no a sigut molt convincent per la poca participa cio de la gent de Puigcerdà nomes van votar un 13% de la població .Unes 900 ban dir que si unes 80 no i la resta ban ser en blanc o nuls.

Obrint Pas. l' Ultim combat

DE BAR EN BER

Alcem els gots somiant
que un dia el plany es torna goig
i arreu del país també brinden amb el vi
de la ferma convicció

La mar sent nostre dringar
i les ones s´han copiat
i la marinada s´endú aquesta remor
per què ho senti el raïm que està madurant el sol.

Terra, vent i sol i mar
i el brogit permanent del dringar dels nostres gots
veremaran el vi de la victòria
que beurem quan el plany es torni goig.

DE BAR EN BAR
DE SALSES A GUARDAMAR

Si és la Patum de Berga
si a Solsona és Carnaval,
Sant Joan a Ciutadella,
Ribagorça o Alacant

Si és diada castellera
o si és l´Aplec dels Ports,
Santa Maria a Formentera
o Festes del Tura a Olot.

Si són Fires a Girona
a Banyoles o a Figueres
l´Aplec del Cargol
l´Alternativa de Manresa

Si són Falles, l´Aquelarre
o bé Moros i Cristians
si és Festa del Cava a Prades
o avui juga la U.S.A.P.

AGAFA LA GARRAFA
QUE ÉS FESTA MAJOR

llença't

Caus a terra molt avall
creus que no t´en sortiras,
però amb els mesos t´en adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornarte aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribara dema!
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perque els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tróç de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

brindis

Brindo pel Pedraforca,

brindo per la Patum,

brindo per les obagues humitejades i el seu perfum.

Brindo per Nicaragua,

pel vint-i-cinc d´Abril.

Brindo pels avis i àvies que van lluitar a la guerra civil

brindo pels avis i àvies que van lluitar a la guerra civil.


I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT


Brindo per Formentera,

per la plana de Vic.

Pels indis de Xiapes,

brindo pel seu estel.

Brindo per Cuba lliure i pel camarada Fidel

brindo per Cuba lliure i pel camarada Fidel


I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

Brindo per les tavernes.

Brindo pels maquis vells.

Brindo pels qui desperten el tremp de la terra alçant castells.

Brindo pels grans poetes

pels últims d´anar a dormir.

Brindo per la gent del rotllo i per la mare que ens va parir

brindo per la gent del rotllo i per la mare que ens va parir.

I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

I BRINDAREM TOT MALEINT

LA MEMÒRIA DE FELIP QUINT

saguirem somnian

Hi ha un home que ha marxat de casa
Que no ha acceptat la rendició
Un home en braços del seu àngel
Hi ha algú que ja ha vençut la por

Un home agafa una guitarra
Un home llença un crit al vent
Un home mira el buit i salta
Hi ha algú que ja ha burlat el temps

Seguirem somniant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou dins els teus ulls

Seguirem cantant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny

Hi ha un home que ara esten les ales
Un home que ha tocat el cel
No tornarà mai més a casa
Hi ha algú que ja ha pagat el preu

Seguirem somniant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou dins els teus ulls

Seguirem lluitant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny
Seguirem cantant
Escoltarem la llum
Mentre el món es mou sense els teus ulls

Hi ha un home per la corda fluixa
Hi ha un home que ara ja és del món

BLUJINS-ROC

N´ESTIC FINS ELS COLLONS DE DORMIR AMB ELS PANTALONS,

AVUI M´ELS TREC, NO Hl HA PAS RAONS,

QUE EM FACIN MAL AQUÍ,

QUE NO PUC DORMIR,

NO M´AGRADA QUE ME´LS TOQUIN,

MENTRE ESTIC DORMINT D´ACORD!

QUE CARDA RASCA, D´ACORD! QUE CARDA FRED,

PERO M´ESTIMO MES TENIR-LOS, CONGELATS,

QUE NO PAS TENIR-LOS REBREGATS DE NIT,

MENTRE ESTIC DORMINT, NO M´AGRADA QUE ME´LS TOQUIN...

MENTRES ESTIC DORMINT, JA N´ESTIC FINS ELS COLLONS,

DE DORMIR PELS CARRERONS, SOTA DEL CEL,

SOTA D´UN PONT DORMIRE A L´OBRA TAPAT AMB CARTRONS,

NO M´AGRADA QUE EM DESPERTIN,

MENTRE ESTIC DORMINT, D´ACORD!...

SI ET VA BÉ

Avui veig tan plens els braços i tan buides les mans,
ara sento per allà on passo com creix el desengany.
Ja el neguit és a les cases l´amor és un combat,
jo a la gent no gos a creure però gos seguir endevant.
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé no te´n vagis mai, si et va bé seguirem caminant,
tots dos junts sempre endavant.
N´hi ha que viuen la tempesta no dormen mai en pau,
n´hi ha que de vegades s´aixequen buscant la llibertat,
pels carrers i per les vies als camps i a les ciutats,
pel teu cor i per la vida la roda anirà girant.
Si et va bé tu i jo sense enganys, si et va bé no te´n vagis mai,
si et va bé seguirem caminant tots dos junts sempre canviant.
S´han vessat ja les paraules els extrems es van tocant,
ara ja no hi ha distàncies avui tots som iguals.
No escoltis als que et diguin que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t´expliquin que tot pot ser veritat.
No hi ha ningú que ens sapiga dir quin és el millor camí.
No hi ha ningú que n´estigui segur només tu pots decidir si vols seguir amb mi....
woooohoo, woohoo....
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé no te´n vagis mai,
si et va seguirem junts lluitan tots dos junts sempre canviant....

amb la meva gent

Comptant els dies,
quan no en queden més,
pintant colors,
que ja ha esborrat el temps.
Buscant paraules,
quan ja no puc dir-te res,
qui descriurà l´amor,
amb un sol vers.
Quan temps,
podrem seguir desperts.
Les meves passes,
s´enreden als teus cabells.
Ara vull estar sol,
amb la meva pell,
vull estar sol,
només vull estar sol,
lluny de la meva ment,
jo sol,
vull sentits per desxifrar,
els batecs del vent.
Vull un sostre per on passin,
estels fugissers.
Secrets,
dibuixats a la pell,
calaixos,
cau de sentiments,
per la finestra,
ballant amb la lluna et veig.
Ara vull estar sol,
amb la meva gent,
vull estar sol,
només vull estar sol,
lluny de la meva ment.
Jo sol,
vull sentits per desxifrar,
els batecs del vent,
vull un sostre per on passin,
estels fugissers,
un llit de sorra al mig del mar,
el sol sempre despert.
"La vida no és feta de temps.
Tampoc el món, d´espai no és fet".

carpe diem

Per les voreres caminant ben tranquils,
sense pensar en el demà ni l’ahir,
sols pensant en què anem a fer hui,
per les voreres caminant ben tranquils,
sense pensar en el demà ni l’ahir,
carpe diem almenys per aquesta nit.

Festa i diversió sense fi,
avui ningú res em pot dir,
instants que volem repetir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Carpe diem, cape diem, aquesta nit, i aquesta nit,
carpe diem, carpe diem, aquesta nit.

Gaudim ara, la vida ha d’aprofitar-se,
no penses massa o la nit pot acabar-se.

Festa i diversió sense fi,
avui ningú res em pot dir,
instants que volem repetir,
carpe diem almenys per aquesta nit.
Carpe diem, cape diem, aquesta nit, i aquesta nit,
carpe diem, carpe diem, aquesta nit.

No faces plans, pensa en el present,
que el temps no s’atura, gaudeix el moment.

Carpe diem...

camí d'enlloc

Lletra de la cançó "Camí d'enlloc" (Pep Sala)
"Camí d'enlloc"
Lletra: Pep Sala/ Ricardo Sánchez

Estic de tornada, tornada de pensar
Que a vegades mai vaig arribar

És tan llarg el viatge quen no saps on vas
Les imatges passen caminant

Camí d'enlloc el vent m'escup la cara
I és tan fred que m'endureix la pell

I ja no passa el temps amb cara d'innocent
La vida és viure i ser conscient

Totes les parades, totes les estacions
Han fet impermeable el meu cor

Que ara és com un mapa sense sud ni nord
Sense carta de navegació

Camí d'enlloc el sol m'escup la cara
És tan calent que m'endureix la pell

I ja no passa el temps amb cara d'innocent
La vida és ser lliure i ser valent

Per sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On tot sembla igual que abans que surti el sol
Vull sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On el cor batega tan a poc a poc
Vaig buscant el meu destí, camí d'enlloc

Estic de tornada, tornada de sentir
Que totes les passes fan camí

Camí cap a respostes que no em diuen res
Però la vida és intuir que potser ens queda només

Sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On tot sembla igual que abans que surti el sol
Vull sortir d'aquí, del camí d'enlloc
On el cor batega tan a poc a poc
Vaig buscant el meu destí, camí d'enlloc.

L'ESTACA, DELS ESPANYOLS ENS HEM D'ALLIBERAR

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar

a cara o creu de lluis llach

Vols la vida i l'has jugada
vols somriure i tens un plor
vols l'amor d'una vegada
quan estimes de debò.
Però ja saps que cada dia
té el seu temps de llum i dol
n'has de prendre el que en venia
has de rebre pluja i sol.
Voler callar i passar de llarg
saber empassar-se un gust amarg
o cridar fort per tot arreu
viure la vida cara o creu.
De les runes d'una guerra
moltes pedres trobaràs
sota el sol sobre la terra
no són res, són un mal pas.
Però les prens una per una
i amb la teva voluntat
pots alçar sobre la runa
una nova gran ciutat.
Voler callar i passar de llarg
saber empassar-se un gust amarg
o cridar fort per tot arreu
viure la vida cara o creu.

DIES DE CARRETERA

Vas marxar de casa,
als carrers tot estava cremat.
Buscaves bones cartes,
vas arribar al final de la ciutat.

Sense res a perdre,
el que tenies havia de canviar.
Tampoc res en què creure
una guitarra per poder somniar.

La vida espera
dies de carretera
La vida espera
mai no vas voler tornar enrera
el món era a les teves mans.

Vivint contra les cordes
eres feliç però no en tenies prou
series part de la història
i fins i tot potser el nou rei del rock.

Pel camí de la fama,
allà on anaves mai no estaves sol
però a part de la guitarra
l´únic amic fidel era l´alcohol.

Si cada dia està més lluny tot el que has somniat
potser ha arribat l´hora de despertar.

Caigut de les estrelles
avui alguns creuen que ho has perdut tot
rodant per la cuneta,
cantes content una vella cançó.

La vida espera
dies de carretera
la vida espera
mai no vas voler tornar enrera
el món és a les teves mans.

Si cada dia està més lluny tot el que has somniat
potser ha arribat l´hora de despertar.
Sentir a la cara un altre cop
el vent glaçat del nord,
i si estàs sol poder confiar en la sort.

boig per tu

La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

No hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

boi per tu

La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

No hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

bon dia els pets

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d´escombra tot cantant
les primeres persianes
s´obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remugant regala
grans bafarades d´alcohol.
I el padrí reposant,
l´avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l´esguard es pregunta
quans dies més té de regal.

Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d´amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu:
Bon Dia.

Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.

Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent,
i fa un Bon dia!