miércoles, 27 de agosto de 2008

ermassenda de carcasona

Ermessenda de Carcassona (990?-1058)

Muller del comte Ramon Borrell de Barcelona. Dona de gran personalitat i dots de govern que va gaudir de gran prestigi i va ajudar al seu marit a la reconstrucció del país.

Filla del comte Roger I de Carcassona. Muller del comte Ramon Borrell de Barcelona. Ermessenda era una dona amb molta personalitat i que tenia una gran habilitat per governar. Va ajudar el seu marit a reconstruir el país, després dels atacs devastadors de les incursions d'Almansor i del seu fill, i va acompanyar les expedicions militars a l'Ebre, al Segre i a Saragossa.
Va exercir les seves influències per tal que designessin el seu germà Pere bisbe de Girona (1010) i l'Abat Oliba bisbe coadjutor a la seu de Vic.
Després de quedar viuda, va governar fins al 1023 com a tutora, tenint en compte la minoria d'edat del seu fill Berenguer Ramon I.
L'any 1018, amb l'ajuda del normand Roger de Toëny, va aconseguir reduir les accions de pirateria del rei sarraí de Dénia i de les Balears, i el va obligar a pagar un tribut i a establir una aliança.
El 1023, Ermessenda de Carcassona va haver d'establir un acord amb el seu fill per resoldre uns problemes entre ells. El seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, en va ser el mediador. L'any 1035 va morir el seu fill, fet que va donar lloc a un nou període de coregnat i tutoria amb el seu nét Ramon Berenguer I, amb qui va tenir conflictes l'any 1041. Ermessenda va retirar-se al comtat de Girona, amb el seu germà Pere. Tots dos van idear la defensa de la vall d'Aro i Calonge contra els pirates sarraïns.
El noble català Mir Geribert va fomentar l'enemistat entre l'àvia i el nét per afavorir les seves pròpies ambicions. Tot i així, gràcies a l'abat bisbe Oliba, es van reconciliar.
Després de moltes dificultats i malentesos, el 1057, Ermessenda de Carcassona va arribar a un acord definitiu amb el seu nét Ramon Berenguer: va vendre als joves comtes els seus drets als comtats i als bisbats de Barcelona, Girona i Osona-Manresa, així com els castells de Begur, Pierola, Pontils i Cardona, i tots els drets al comtat i al bisbat d'Urgell. L'any 1057 es va retirar als dominis de Besora i va atorgar un testament que demostrava la seva excel·lent situació econòmica així com la seva fe religiosa. Va morir el primer de març següent.

Vídeo


La biblioteca
  • El falcó del comte
    Cantalozella, Assumpció
    Barcelona, Sàpiens Publicacions, 2005
  • Ermessenda, condesa de Barcelona
    Irisarri, Àngeles
    Barcelona, Lumen, 1994
  • La Comtessa de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, i la seva contribució als inicis de l'art romànic: lliçó inaugural del curs 2000-2001
    Pladevall, Antoni
    Barcelona, Amics de l'Art Romànic, 2000
  • Ramón Berenguer I, el viejo, y su influencia en la sociedad feudal catalana
    Udina i Martorell, Frederic
    Pamplona,

No hay comentarios: