rafael de Casanova, el darrer president Lliure

Polític que va dirigir la resistència de Catalunya contra les tropes de Felip V durant el setge de Barcelona. La matinada de l'11 de setembre de 1714 va capitanejar una intensa batalla final d'una hora i mitja. Recuperat d'una ferida de bala, amics i familiars van decidir fer-lo passar per mort.

Fadristern d'un propietari rural i antic batlle de la seva vilanadiua, va estudiar dret a l'Estudi General de Barcelona, on es va instal·lar per exercir d'advocat. El 1696 es va casar amb Maria Bosc i Barba, filla d'una família benestant de Sant Boi de Llobregat, amb la qual va tenir quatre fills.

En esclatar la guerra de Successió, de seguida va manifestar el seu interès per la política. L'any 1706, el van proclamar conseller terç de Barcelona. Un any després, el rei arxiduc Carles d'Àustria el va fer ciutadà honrat de Barcelona. D'aquesta manera, el 30 de juny de 1713, va poder assistir a la darrera junta de braços en el cantó reial, on s'havia de decidir si el Principat se sotmetia a Felip V o si continuava defensant les constitucions amenaçades.

La junta es va decantar per la resistència, i Casanova va formar part d'un grup secret de cinc persones que estudiarien les propostes d'Antoni de Villarroel, cap militar de les forces catalanes. El 30 de desembre de 1713, Rafael Casanova va ser designat conseller en cap, càrrec que comportava el grau de coronel de la famosa milícia ciutadana dels gremis o coronela. De seguida es va posar a treballar intensament en la defensa del Principat davant la imminència de l'atac final, que va tenir lloc la matinada de l'onze de setembre.

Rafael Casanova va rebre una bala a la cuixa i, després de la seva hospitalització al col·legi de la Mercè, alguns dels seus familiars i amics van decidir fer-lo passar per mort, tement les possibles repressions filipistes. Alguns anys més tard reprendria la seva activitat com a advocat.