miércoles, 27 de agosto de 2008

Roderic de Borja, un papa de parla catalana


Roderic de Borja (1431-1503)

Nascut al si de la petita noblesa del País Valencià, va ser escollit papa el 1492 amb el nom d'Alexandre VI. Defensor vigilant i server de l'ortodòxia i de la disciplina, se li atribueixen com a mínim deu fills. La seva imatge ha passat a la història com a símbol de la corrupció a l'Església.

Nom autèntic del papa Alexandre VI (1492 - 1503). Roderic de Borja va néixer a Xàtiva, fill d'una família de la petita burgesia del País Valencià. La seva mare era la germana del papa Calixt III. Ben aviat es va decantar per la carrera eclesiàstica, i ja abans dels 16 anys se li va ser concedir un benifet a Xàtiva i unes canongies a Sogorb i a València.
El 1449 se'n va anar a estudiar a Itàlia i el 1456 es va doctorar en dret canònic a Bolonya. Era el mateix any en què Calixt III havia estat pontificat. Aquest el va nomenar cardenal diaca de Sant Nicolau in Carcere Tulliano. Va ser titular de diverses mitres, com les de Girona, València, Cartagena, Porto, Mallorca, entre altres. El 1457, el papa Calixt III el va nomenar vicecanceller de l'Església, càrrec que va ocupar ininterrompudament sota Pius II, Pau II, Sixt IV i Innocenci VIII. Entre el 1458 i el 1459, Roderic de Borja va ser ordenat sacerdot.
Essent cardenal, les seves obligacions el van dur a realitzar missions diplomàtiques. La més important el va portar a les corones de Castella i de Catalunya i Aragó (1456 - 57), per tal d'aconseguir el seu suport en una croada contra els turcs. Aquesta va ser l'única vegada que Roderic de Borja va tornar al seu país d'origen. No va aconseguir el seu propòsit, però, en canvi, va ajudar a concloure la guerra civil del Principat i a legalitzar el matrimoni entre Ferran II i Isabel de Castella, als quals va donar el nom de Reis Catòlics.
L'any 1492 va ser elegit papa, i se'l va anomenar Alexandre VI. El papa Borja era un home atractiu i corpulent que va tenir deu fills.
Fins al 1498, les seves relacions amb França eren més aviat hostils, a causa de les pretensions de Carles VIII en relació amb el regne de Nàpols. D'altra banda, no va dubtar a buscar suport dels dinastes de Catalunya i Aragó, amb els quals va casar alguns dels seus fills. Al cap d'un any, les seves preferències es van intercanviar, decantant-se pel cantó francès per tal d'evitar una possible hegemonia hispànica a Itàlia. De totes maneres, va procurar pels interessos de l'Església, intentant estendre els seus dominis territorials i augmentar el seu poder i la seva independència.
En el terreny religiós, Alexandre VI va defensar severament l'ortodòxia i la disciplina, va contribuir a implantar la Inquisició castellana als Països Catalans, va estimular l'evangelització d'Amèrica i va marcar els límits de les àrees colonials d'Espanya i Portugal. A més a més, va acollir a Roma els jueus que Espanya havia expulsat.
Tal com va fer el papa Calitx III, es va envoltar de la seva família i de catalans, que van ocupar càrrecs a la cúria. D'aquesta manera, el català esdevenia la llengua habitual del palau pontifici. Va fer construir un nou edifici per a la universitat de Roma i un palau per a la vicecancelleria, va promoure la restauració del castell de Sant'Angelo i va demanar a Pinturicchio que pintés algunes sales del Vaticà. Miquel Àngel va esculpir la Pietà en honor seu.
La figura del papa Alexandre VI ha estat deformada posteriorment per les llegendes i la literatura, fins al punt de convertir-lo en la imatge de la "depravació" del Renaixement. El 18 d'agost de 1503 va morir, probablement emmetzinat

No hay comentarios: