Pau Claris i els segadors

Polític i eclesiàstic, va ser president de la Generalitat i home clau a la Guerra dels Segadors (1640). Va donar suport a un rei francès com a candidat a Comte de Barcelona.

Fill d'una família originària de Berga, es va doctorar en dret canònic i dret civil. El 1612 va ser canonge de la Seu d'Urgell. La seva vida pública va començar actuant com a defensor dels privilegis eclesiàstics. L'any 1638, arran de la greu situació política que vivia el país, Pau Claris va ser nomenat president de la Generalitat en el trienni 1638-1641.
Al mes de juliol, Claris es va enfrontar amb les autoritats després del saqueig de Palafrugell pels terços del Rei. La primavera de l'any vinent, la crisi es va accentuar: els francesos van envair el Rosselló i el diputat militar Francesc de Tamarit va ser empresonat. Posteriorment, hi va haver una sèrie d'incidents, entre els quals la revolta d'uns 500 pagesos que el dia 22 de maig de 1640 van arribar a Barcelona exigint l'alliberament de Francesc de Tamarit . Això va provocar la ruptura definitiva entre la Generalitat i el govern del comte Duc d'Olivares.
Davant d'una imminent invasió castellana, Pau Claris va establir relacions amb França i va demanar ajuda militar, que es va concretar amb la signatura d'un pacte a Barcelona el 12 de desembre de 1640.
Barcelona estava en perill de setge per part de l'exèrcit del marquès de Los Vélez. Pau Claris es va veure obligat a reconèixer Lluís XIII com a comte de Barcelona. D'aquesta manera, l'exèrcit francès es va aliar amb el català i, conjuntament, van derrotar les tropes castellanes el 26 de gener de 1641. Un mes després de la victòria, Pau Claris va morir.