pau casal

Pau Casals (1876-1973)

Compositor, director d'orquestra i un dels grans violoncel·listes del segle XX. Després de la Guerra Civil i de la II Guerra Mundial, va esdevenir un gran defensor de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides.

Compositor, director d'orquestra i violoncel·lista, va estudiar amb el seu pare Carles a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, a Madrid, a Brussel·les i a París. Va poder estudiar en aquestes ciutats gràcies a la protecció de la reina Maria Cristina i del comte de Morphy, a qui l'havia recomanat Albéniz, després d'un concert del violoncel·lista en un cafè de Gràcia.

Pau Casals va aconseguir el primer èxit internacional a París l'any 1899 amb l'Orquestra Lamoureux. Al cap de dos anys va iniciar la primera gira als EUA i el 1905 va viatjar per primera vegada a Rússia. Va renovar la tècnica d'utilització del violoncel, deixant lliure la mobilitat del braç que du l'arquet. També es va dedicar intensament a la música de cambra, formant un trio amb Jacques Thibaut i Alfred Cortot, que va durar 25 anys. A més a més, va engegar les fundacions de l'Orquestra Pau Casals (1920-39), que va donar un gran impuls a la vida simfònica catalana. Al mateix temps, va crear l'Associació Obrera de Concerts (1926-39).

Va ser un home compromès i va voler estendre el coneixement de la música a les classes populars, fundant, en aquesta línia, l'associació Obrera de Concerts. Acabada la Segona Guerra Mundial es va recloure a Prada de Conflent i es va negar a actuar indignat pel reconeixement del règim de Franco pels aliats, fins que, gràcies a la iniciativa d'uns amics, es van fer els festivals de música de Prada de Conflent.

El 1955 se'n va anar a Puerto Rico amb la seva esposa Marta Montáñez, i tres anys més tard va fer el seu primer concert a l'ONU.
A principis dels anys seixanta va començar a estendre per tot el món l'oratori d' "El Pessebre", amb text de Joan Alavedra. A més a més, va tocar per a la reina Victòria i el president Kennedy. El 1963 va fer un discurs a les Nacions Unides reclamant el reconeixement de Catalunya com a nació, amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la Declaració dels Drets de l'Home.

El 24 d'octubre de 1971 es va estrenar el seu himne a la Pau de l'ONU, després del qual se li va lliurar la Medalla de la Pau. L'any següent es va crear la Fundació Pau Casals, i el 1979 es van traslladar les seves despulles a Catalunya, que van ser enterrades a