serrallonga , defensor o criminal

Bandoler "nyerro" (membre d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana a finals de segle XVI i principis del XVII) encimat i mitificat per la literatura barroca i romàntica, que el descriu com "el bandoler amic dels pobres".

El bandoler mític per excel·lència. Noble i sanguinari alhora, de la seva figura en conviuen dues imatges: la romàntica, la del noble que roba per donar als pobres, i la real, la del bandoler nyerro i cap de quadrilla amb intencions més dubtoses. Quatre dels nous germans es van dedicar al bandolerisme. El 1618 es va casar amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga, pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, d'on va prendre el nom i que va acabar passant com a cognom generació rere generació.
El 1622, Miquel Barfull va denunciar-lo a les autoritats, però en el moment de la detenció es va defensar i va matar el seu delator. Entre el 1624 i el 1627, el lloctinent i les seves tropes van centrar la seva atenció cap a una altra banda de bandolers, els germans Margarit, de manera que els Serrallonga van poder gaudir d'una certa impunitat. El 1627, però, aquesta impunitat es va acabar perquè els germans Margarit van caure. Des d'aleshores, el duc de Cardona, durant un parell d'anys, va intensificar la persecució de Joan Serrallonga i la seva banda, fins al punt que aquests es van veure obligats a refugiar-se a França. Allà, els senyors de Vivers i de Nyer, i el súbdit francès senyor de Vauban els van acollir a canvi dels seus serveis.
Serrallonga formava part de la facció popular dita dels nyerros, tot i que en realitat no era un bandoler polític, bé que sovint els principals caps de la bandositat se'n van servir per a revenges i persecucions dels seus enemics. D'altra banda, la seva oposició i resistència a les forces centralistes va fer que es guanyés la simpatia de tots els contraris al govern, com per exemple els familiars del Sant Ofici, les abadies de Banyoles i Sant Pere de Rodes i rectors. Al mateix temps, moltes masies, per simpatia o per por, el van acollir i el van afavorir.
El 31 d'octubre de 1633, Joan Serrallonga va ser detingut prop del mas Agustí de Santa Coloma de Farners, a causa d'una delació de l'hereu del mas. A principis de l'any següent, Serrallonga va ser ajusticiat amb tot escarn i crueltat.

Un cop executat, el seu cap va ser robat pels seus adeptes i amagat en una cova de Tavertet.
De la seva vida i llegenda se n'han escrit moltes cançons, auques, danses i fins i tot la comèdia El catalán Serrallonga y bandas de Barcelona, escrita per Antonio Coello, Francisco de Rojas y Zorrilla i Luís Vélez de Guevara, l'any 1640.

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en faran ressons de guerra
les parets de Tavertet

Des de Sau a la Cellera
des del far al Matagalls.
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.