mossen cinto verdaguer,

Sacerdot, poeta i escriptor romàntic de gran prestigi popular. Les seves obres més importants són l'Atlàntida i el Canigó. En els últims anys de la seva vida, la seva confrontació amb les autoritats eclesiàstiques va suposar una commoció a Catalunya, amb bàndols favorables i detractors.

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles (Plana de Vic), l'any 1845, en una família de pagesos i picapedrers de profundes conviccions catòliques. Va ser enviat al seminari de Vic a l'edat de deu anys. Als vint, participava en els seus primers jocs florals. La seva aparició pública, vestit de pagès, va crear un precedent de vestimenta típica catalana. El 1865 va participar en els Jocs Florals de Barcelona, des d'on va començar a relacionar-se amb personalitats de la Renaixença.
L'any 1870 va rebre els ordes sagrats i el van enviar a la parròquia de Vinyoles d'Orís, a Osona, des d'on va treballar intensament la seva obra L'Atlàntida. Va caure malalt de gravetat i, per tal de recuperar-se, va ingressar com a capellà a la Companyia Transatlàntica, propietat dels marquesos de Comillas. Va fer nou viatges a Cuba en un període de vint mesos.
Des del 1877 fins al 1893 Verdaguer va residir al palau dels marquesos de Comillas a Barcelona.
Als quaranta anys, Jacint Verdaguer va tenir una crisi que va fer que es replantegés totalment la vida i es lliurés a la caritat desordenada i a la pràctica d'exorcismes. Ni els marquesos de Comillas ni les autoritats eclesiàstiques no van acceptar aquest canvi tan radical. El van tractar de boig i van aconseguir enviar-lo al santuari de la Gleva (Osona). L'any 1895 va burlar la vigilància del santuari i va tornar a Barcelona, on van retirar-li les llicències per oficiar missa. L'enfrontament amb els marquesos i les autoritats va crear una autèntica commoció al país i va provocar adhesions a tots dos bàndols que molt aviat van tenir repercussions polítiques. Al cap de tres anys, mossèn Cinto Verdaguer es va retractar, el van rehabilitar i va esdevenir beneficiat de l'església de Betlem, a Barcelona.
Verdaguer va morir el 1902 i va tenir el primer enterrament multitudinari de la història de Catalunya.
Pel que fa a la seva obra, els seus punts de partida són l'enyorança i el somni, amb trames argumentals ben articulades i l'ús de materials extrets directament de la vida del camp. L'Atlàntida (1877) i el Canigó (1886) són les seves obres més importants. La primera és de factura romàntica i reflecteix les ensenyances del seminari. La segona se centra en els interessos més entranyables de la Barcelona literària de l'època: explica els orígens llegendaris de la Catalunya¡¡ cristiana a través d'històries cavalleresques i folklòriques.