El massís del Pedraforca es troba a la comarca barcelonina del Berguedà. La seva peculiar forma crida l'atenció poderosament i el converteix en una de les muntanyes més boniques de tot el Pirineu. Cada any es visitat per nombrosos excursionistes i escaladors, degut a què ofereix nombroses alternatives: des d'una via d'ascensió normal (tot i què no exempta de dificultats) fins a unes altres d'escalada pura, reservades únicament pels autèntics experts.
L'ascensió comença al Mirador de Gresolet (1.530 m), on s'agafa un camí que ens portarà en, aproximadament, 15 minuts fins el refugi Lluís Estasen (1.640 m). Passem per darrera del refugi al temps que anem veient sota nostre la pista que hem deixat i que condueix fins El Collell (1.845 m). Travessem la canal de Riambau i girem a l'esquerra, en direcció a la gruta de les Orenetes que és l'inici de la forta pujada de la canal del Verdet (1.950 m) (1,10 h).
A partir d'aquí s'ha de prendre amb calma perquè el desnivell és important i l'ascensió es fa bastant dura. El sender va fent zig-zag per tal de què la pujada es faci més descansada però això no impedeix que el cor es vagi accelerant cada cop més. A la nostra esquerra veiem la vertiginosa vessant nord del Pedraforca, per on pugen els escaladors. Una mica més d'esforç i arribem a la collada del Verdet (2.270 m) (2,20 h). Aquest és un lloc ideal per descansar i agafar forces per la grimpada final, tot i què en dies de vent aquí encara bufa amb més força. S'observen les dues vessants i, en ambdues, el paisatge és molt maco.
Un cop que hem recuperat forces afrontem la part final. És una grimpada costant fins el Pollegó Superior del Pedraforca (2.497 m) i també l'estona més divertida de tota l'ascensió, tot i què també la més perillosa. Hi ha marques de pintura que ens van guiant al llarg de la canal de roca. És necessari ajudar-se de les dues mans i prestar atenció per no tirar pedres a baix. Després d'una estona de grimpada arribem a un cim (2.400 m), més tard a un altre (2.450 m) i, després, per l'arista NW, ascendim al Pollegó Superior (2.497), sense perdre en cap moment les marques de pintura que faciliten la grimpada (3,30 h).
Per baixar, el camí millor és fer-lo per l'Enforcadura. Per això, seguim una canal des d'el cim que ens conduirà directament al punt més alt de l'Enforcadura. A partir d'aquí, domina la tartera per tots costats. A la dreta tenim la paret del Pollegó Inferior del Pedraforca. Ara hem de baixar per la tartera vigilant ja què hi ha llocs on podem relliscar amb molta facilitat. És molt divertit perquè les pedres ens permeten descendir amb rapidesa fins el final de la tartera (1.700 m) (4,15 h).
Al entrar al bosc trobem un camí molt planer, que ens conduirà una altra vegada al refugi Lluís Estasen (1.640 m) (4,45 h).
No hay comentarios:
Publicar un comentario