lluis companys el darrer president abans de l'invasio franquista

President de la Generalitat entre 1934 i 1939. El seu mandat coincideix amb el període més dramàtic de la història recent de Catalunya. Exiliat a França, la Gestapo el va detenir a instàncies de Franco. El van afusellar el 1940 a Barcelona.

Nascut al Tarròs, a l'Urgell, fill d'una família benestant pagesa, va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, on va fundar l'Associació Escolar Republicana (1900). Des d'aleshores va establir relacions amb Francesc Layret i Albert Bastardas. Va tenir una activitat periodística important, ja que va ser redactor en cap de "La Barricada" i va col·laborar en "la Publicitat", "L'Opinió" i en "la Terra", l'òrgan oficial de la Unió de Rabassaires que ell mateix va dirigir.

Va fundar, amb altres personalitats de l'època, el Partit Republicà Català i durant força anys va tenir una important activitat social com a advocat laborista. El 14 d'abril de 1931 va proclamar la República des del balcó de l'ajuntament de Barcelona. Al mateix any va votar a favor del vot femení, va ser vicepresident de l'assemblea de la Generalitat i més endavant, l'any 1932, el president provisional en substitució de Jaume Carner. A la mort de Francesc Macià, Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya el va proclamar president de la Generalitat. El juny de 1934 va presentar la llei de Contractes de Conreu. Arran dels incidents del juliol de 1936, es va tancar al despatx del cap de serveis de policia per participar activament en la resistència de Barcelona.

A principis del 1939 es va refugiar a França, però les forces de Hitler el van detenir i extradir a Espanya. Després d'un consell de guerra sumaríssim, el van afusellar el 15 d'octubre al castell de Montjuïc.