miércoles, 13 de agosto de 2008

Jaume I, el Conqueridor

Jaume I el Conqueridor

Comte de Barcelona i rei d'Aragó, de València, de Mallorca i senyor de Montpeller. Va ser fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller. A l'edat de sis anys va presidir les primeres Corts. El 1229 va conquerir Mallorca i el 1238, València, on va morir el 1276, després de 60 anys de regnat.

Explica la llegenda que Jaume I va ser engendrat gràcies a una astúcia de la seva mare. Pere I el Catòlic havia avorrit la seva muller i es negava a mantenir-hi relacions. Davant el rebuig del seu home, una nit Maria de Montpeller va decidir fer-se passar per una de les amants del seu marit per tal de poder engendrar un fill. Fruit d'aquest estratagema va néixer el rei Jaume I.

Ja en el bressol, el futur rei de Catalunya va sobreviure a un atemptat. A l'edat de tres anys, Jaume I va ser lliurat a Simó de Monfort en tant que promès d'una filla seva. Quan els seus pares van morir, Jaume va romandre sota la tutela de Simó de Monfort a Carcassona. De totes maneres, tal com va disposar la seva mare, aviat el van traslladar al castell de Montsó, acompanyat dels templers, i hi va conviure fins als nou anys amb el seu cosí, el jove Ramon Berenguer V de Provença. Amb tretze anys, el van casar amb la infanta Elionor de Castella, de la qual va néixer el seu primer fill, Alfons.

Amb poc més de vint anys va sortir de la platja de Salou per desembarcar a Santa Ponça, a Mallorca. Després d'una batalla triomfal, l'expedició va conquerir ràpidament la capital.

Poc després, s'iniciava la conquesta de València. La batalla per les últimes places va originar un conflicte amb Alfons el Savi, hereu de la corona de Castella. Jaume I es va encarar als missatgers castellans. Amb l'ajuda de la reina Violant d'Hongria, segona muller del Conqueridor, es va solucionar el conflicte amb la signatura del tractat d'Almirra (1244), que fixava els límits de les conquestes dels dos reis.

Després de la conquesta de Múrcia, va començar la decadència de Jaume I, que va perdre les possessions d'Occitània amb el tractat de Corbeil (1258). El fracàs de les seves croades a Terra Santa també va contribuir al declivi.

Però el llegat de Jaume I va comportar molts aspectes positius, com ara l'expansió del territori de Catalunya a la Mediterrània, gràcies al matrimoni del seu fill Pere amb Constança de Sicília; el desenvolupament del comerç i dels contactes polítics amb el continent africà; el recull de costums marítims en el Llibre del consolat de mar; la protecció dels jueus; l'estructuració d'institucions de caire polític o administratiu, com les corts catalanes o l'impuls a la llengua i la literatura catalanes, amb El llibre dels feits, primera gran crònica medieval catalana i obra del rei mateix.

1 comentario:

Unknown dijo...

Bones Marc, cada dia fa més goig aquest blog. Ahir per un moment em va semblar veure alguna poesia de Martí Pol. El Martí pol és un dels meus escriptors favorits. Té un treball que va fer conjuntament amb el Lluís Lach que et recomano, és diu Un Pont de Mar Blava, a banda de tenir una lletra fantàstica té una música molt mediterrànea. És una barreja de sons i sentiments que penso està a l'ordre del dia. Ja em diràs que et sembla. Apa ja tens més coses a afer!!!