La llegenda d’Otger Cataló.

La llegenda d’Otger Cataló.

Tots els països tenen llegendes sobre els seus orígens, sovint l'origen ve donat per un heroi, quasi mitològic, que es considera el pare de la pàtria. Normalment tots coneguem l'existència de don Pelayo, heroi castellà, amb el qual comença l'existència d'aquest regne. D'aquet heroi es van apoderar els pares del nacionalisme espanyol, i als altres els van condemnar a la foscor. Entre, aquest altres, nosaltres, tenim a Otger Cataló, el pare de la nació catalana.

Al segle VII els musulmans ocuparen la Península Ibèrica. Quant van envair Catalunya, van venir homes de l'altra part dels Pirineus per tal d'ajudar als del país. Es va donar un gran batalla, que van perdre els visigots, que es van refugiar als Pirineus. Els àrabs, creient que ja havien dominat el territori, continuaren avançant cap a Frància.

Otger Cataló, de Gascunya, malferit es va amagar als Pirineus, acompanyat pel seu gos gànguil. Els gos, diàriament el curava, llepant-li les ferides. S'alimentava dels fruits silvestres i de la llet d'una ovella. Tal com anava curant-se, l'Otger, anava afilant les seves armes, per a combatre als musulmans invasors. Una vegada recuperades les forces, va reunir a un cert nombre d'homes, que també estaven refugiats pels Pirineus. Al seu auxili van acudir nou cavallers, ambles seves hosts, aquests cavallers, son: Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Tots coneguts com els “Cavallers de la Terra” o els “Barons de la Fama”. Els nou cavallers, i l'Otger, davant la verge negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony, ajuntant les seves espases van jurar lluitar fins la mort per la terra que els havia vist nàixer, fins alliberar-la de la tirania de la mitja lluna.

Desprès del jurament, tots, van partir cap al combat, cadascú cap a un lloc diferent. Tots van tornar victoriosos, però l'Otger , amés va tornar ferit mortalment. Abans de morir va ordenar que el seu escut portarà, com a ornament, la figura del seu gos gànguil, ja que aquest animal li havia donat lleialtat incondicional i sense fi. En el seu honor els nou barons van anomenar Catalunya a la terra que havien recuperat dels musulmans, i van adoptar els seu escut com el de tota la nació, que va perdurar fins que Guifré els Pelós el va canviar.